Les víctimes de les guerres són els ciutadans

El president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, ofereix al seu homòleg rus, Vladímir Putin, emprendre un procés de diàleg “per aturar la mort de persones” després de l’ofensiva militar llançada dijous sobre territori ucraïnès. Zelenski es va dirigir expressament a Putin a l’últim discurs, hores després que un dels seus assessors afirmés que Kíev està disposat a negociar un estatus “neutral” si, a canvi, rep garanties de seguretat per part de Moscou. Tanmateix, el ministre d’Exteriors de Rússia, Sergei Lavrov, va acusar Zelenski de “mentir”, ja que, segons ell, s’hauria negat durant els últims anys a aplicar els Acords de Minsk per posar fi al conflicte al Donbass.

“Ha estat buscant refugi a Occident. No hi ha garanties que hi hagi d’haver resultats pràctics”, va lamentar el cap de la diplomàcia russa en una compareixença. En el seu últim missatge, Zelenski també va deixar clar que les forces armades d’Ucraïna seguiran fent front a l’ofensiva militar russa, que en les últimes hores ja s’ha fet palpable a Kíev i en zones veïnes, i fins i tot ha instat ciutadans europeus amb experiència militar a unir-se a la resistència.

Arribats a aquest punt, sembla clar que Ucraïna ha assumit que els tancs han arribat a la capital i que la seua derrota militar sembla evident, amb la qual cosa el nus del conflicte geopolític, la seua entrada a l’OTAN, s’allunya. Per la seua banda, Xina que no ha condemnat l’atac i s’ha afanyat a donar un cop de mà a Putin obrint l’exportació de cereals, que estava tancada per la crisi sanitària, i els seus bancs sense interessos a Occident i, per tant, no vetats per fer negocis, amb la Federació russa, ja obren l’aixeta dels diners. Pel que fa al paper d’Europa, els Vint-i-set s’han mostrat units en la condemna de la invasió, però les seues dures sancions econòmiques no han alarmat les borses, que després de la baixada de dijous, ahir divendres van rebotar a l’alça o van frenar la caiguda.

La UE torna a mostrar-se timorata, sigui per la dependència del gas, per les inversions russes, per interessos geoestratègics o per la por d’una escalada brutal de la inflació que freni la recuperació de la pandèmia. I mentre en aquest tauler d’escacs tots els jugadors mouen les seues peces, les víctimes de les guerres, els de sempre, és a dir la població, ja comencen a comptar morts, inicien un èxode en moltes ocasions a enlloc i supermercats i comerços del país ja tenen escassetat de productes. Sembla inversemblant que, en ple segle XXI, les armes tornin a ser les protagonistes d’una Europa que forma part del primer món, però que sembla no comptar amb recursos per solucionar els seus problemes amb la diplomàcia, la democràcia i el diàleg.

Del “no a la guerra” que els ciutadans repetim noblement i sincerament sempre se’n fan els desentesos quan estan en joc milers de milions d’euros i de poder. Molt trist i decebedor.