La pèrdua d’agricultors i ramaders

Les comarques de Lleida han perdut aquest segle més del 37 per cent dels agricultors i ramaders professionals, segons dades d’Unió de Pagesos. Han passat de tenir 14.450 persones afiliades per compte propi per a activitats agrícoles ramaderes i forestals a la Seguretat Social a finals de l’any 2000 als tot just 9.093 que tenia de mitjana l’any passat. Un retrocés en el nombre de pagesos que no es frena i, de fet, a penes hi havia una mitjana de 8.976 el gener d’aquest any.

La falta de relleu generacional i la crisi de preus explica una sagnia cada vegada més evident i el sector ja ha anunciat mobilitzacions per reclamar suports. Les comarques de Lleida han estat i són encara líders en porcí i fructicultura i els seus sistemes de regs, maquinària agrícola o transformació agroalimentària tenen un nivell de qualitat, innovació i explotació de primer ordre mundial, per la qual cosa aquest descens gradual d’agricultors i ramaders ha de revertir-se i és imprescindible que tant les administracions com les diferents organitzacions agràries dissenyin de forma immediata un full de ruta per evitar que les explotacions agràries caiguin totes en mans de grans empreses i que, alhora, es doti de prou recursos el sector agroramader perquè això sigui factible i possible. El futur és cada vegada més verd i sostenible i no té cap sentit que l’economia camini cap aquesta convergència amb la naturalesa i el sector primari caigui en recessió.

La pel·lícula Alcarràs, de Carla Simón, ha aconseguit, amb l’Os d’Or a la Berlinale, obrir el debat sobre el present de les petites i mitjanes explotacions del pla de Lleida i entre tots hem d’aprofitar aquesta oportunitat perquè el camp de Lleida, que tant ha contribuït al progrés de les nostres comarques, trobi el mode i la manera de sobreviure. El món rural ha de disposar dels serveis i tecnologia suficients per crear les estructures de rellançament del sector primari, imprescindible per sostenir qualsevol economia i el que millor resisteix totes les crisis.Un altre fracàs de l’ONUEl dret a veto de Rússia frustra la resolució de condemna del Consell de Seguretat de l’ONU a la invasió d’Ucraïna. La Xina, l’Índia i els Emirats Àrabs Units es van abstenir i de res va servir el sí de la resta de membres.

“Un país n’està envaint un altre, i Rússia és l’agressor. No podem mirar a un altre costat”, va recalcar l’ambaixadora dels EUA, sense que les seues paraules ni les de la resta del món immutessin el més mínim el representant rus. L’ONU, creada precisament per evitar aquestes guerres, ha demostrat de nou que les seues bones intencions són només això, paraules que estan lligades de peus i mans pels països amb dret a veto.

Una nova decepció.