Les sancions fan mal a Putin

Cinc dies després que Putin decidís envair Ucraïna, s’entreveuen elements que la situació no evoluciona tal com havia previst el sàtrapa rus. D’entrada, la guerra llampec que preveia amb una ocupació immediata del país en 72 hores no s’ha concretat perquè la resistència ucraïnesa està sent més forta del que es preveia i de fet les tropes russes no han aconseguit ocupar cap de les grans ciutats i a més la Unió Europea ha garantit suport militar al règim de Kíev. En segon lloc, la condemna mundial ha estat unànime i Rússia, al marge de països satèl·lits com Bielorússia, no ha aconseguit cap suport, amb molta ambigüitat per part de la Xina i condemna frontal per part de països habitualment tebis com Alemanya, que malgrat la seua dependència del gas rus s’ha compromès a enviar armes a Kíev, o Suïssa, que ha secundat les sancions financeres.

En tercer lloc, des de Moscou ja es reconeix que les sancions econòmiques amb la seua exclusió del Swift, el mecanisme financer d’intercanvi, estan fent mal i provocant ofec econòmic que s’ha traduït en el fet que la cotització del ruble s’ha enfonsat un 30 per cent, que el Banc Central rus ha hagut d’apujar els tipus d’interès fins a un 20 per cent i que el control de les fortunes russes i les seues propietats a l’exterior preocupa les empreses i els milionaris estretament vinculats a Putin. A tot plegat cal afegir que a Rússia es detecta oposició interna a la guerra i que també està perdent la batalla de la informació amb el tancament dels seus aparells de propaganda a Occident, la seua expulsió d’esdeveniments esportius i culturals i la mobilització dels refugiats ucraïnesos que ha convertit el “No a Putin” en un missatge universal. Tenint en compte els antecedents i el mateix caràcter de Putin, no sembla que siguin elements decisius perquè rectifiqui la seua política, però sí que poden ajudar a buscar una sortida i és un avenç que una delegació russa negociï amb una altra d’ucraïnesa.

Evidentment, no s’han aconseguit resultats en la primera reunió, encara que Ucraïna va admetre certs avenços, però és un pas que hi hagi negociacions i que es mantinguin. També hi ha indicis negatius com la implicació de Bielorússia en el conflicte al costat de Putin o sobretot l’amenaça russa de mobilitzar la força nuclear, que tant pot ser interpretada com una escalada del conflicte com una mostra de nerviosisme i debilitat, però en els dos casos és preocupant. Queda el drama dels morts per l’atac i dels refugiats, mig milió segons la primera estimació de Nacions Unides, que han abandonat el país i que busquen refugi als països occidentals, a més de conseqüències econòmiques que ens afectaran a tots i que representaran un empobriment i un fre a la recuperació.

Ens hi ha portat Putin.