Cal aturar aquesta guerra

L’Exèrcit rus va irrompre ahir en Kherson, al mar Negre, i continua el dur setge a Mariúpol, al Donbass. Ja hi ha més de 874.000 refugiats i almenys 2.000 civils han mort en la invasió, segons el Servei Ucraïnès d’Emergències. Mentre la guerra s’agreuja, el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, va fer un gir en la seua intenció de no facilitar armament de forma directa a Ucraïna i va anunciar al Congrés que sí que enviarà material militar ofensiu a aquest país.

La notícia, aplaudida per la majoria de la Cambra, va provocar una bretxa en el govern de PSOE-Podem i entre els mateixos podemites, perquè mentre que la vicepresidenta Yolanda Díaz assegurava que Sánchez compta amb tot el seu suport, Ione Belarra, ministra i secretària general del partit fundat per Pablo Iglesias, i també Pablo Echenique, criticaven la mesura assegurant que “l’enviament d’armes ens sembla un error, no és una mesura eficaç. No a la guerra sense matisos i sense peròs”. Una cosa semblant ocorria a ERC, perquè mentre que els representants d’aquest partit, com els de Junts, es posaven al costat de la gran majoria de països europeus en la intenció d’ajudar militarment la resistència ucraïnesa, Gabriel Rufián, des del Congrés, hi posava peròs.

Tots els ciutadans de bona voluntat i democràtics estem en contra de les guerres perquè només causen dolor, destrucció i odi i perquè sempre són els ciutadans corrents els que paguen les conseqüències. I això val per l’Iraq, l’Afganistan, el Pròxim Orient i els mil i un conflictes que continuen oberts a dia d’avui al món. Però és evident que els tirans existeixen i que la comunitat internacional té l’obligació d’ajudar tots els països que són envaïts sense una altra excusa que la geopolítica i geoestratègia mundial.

I cada circumstància ha de tenir una resposta adequada i encerta el Govern espanyol al posar-se al costat de les principals nacions d’Europa i democràcies occidentals perquè la tirania de Putin, els seus afanys imperialistes i el seu menyspreu a la vida humana, tant la dels ucraïnesos com la dels mateixos russos, no pot quedar impune.

Solidaritat lleidatana

I entre tant dolor i drames personals i econòmics que ens arriben d’Ucraïna, destaca, una vegada més, la solidaritat demostrada aquests set dies de guerra pels ciutadans de Lleida, que des de Guissona, que té la comunitat més nombrosa de Ponent, fins a desenes de pobles i la mateixa capital, s’han mobilitzat amb tota celeritat per dotar d’ajuda humanitària, des de menjar fins a mantes o material sanitari, aquest país, que persisteix en la voluntat de defensar heroicament les seues cases, la seua nació, la seua cultura i la seua voluntat de ser.