El pitjor està per arribar

Així de rotund es va mostrar el president francès, Emmanuel Macron, després de parlar amb Putin durant una hora i mitja, assegurant que la situació empitjorarà perquè el sàtrapa rus està “plenament determinat” a mantenir la seua operació militar per controlar tot Ucraïna. Els fets semblen confirmar el pronòstic amb desembarcaments a Odessa, ciutats ocupades i destruïdes i la petició ucraïnesa en les converses de pau represes ahir que Rússia permeti habilitar corredors humanitaris. Les sancions occidentals poden debilitar l’economia russa, i la d’Europa, però no semblen suficients per fer canviar d’estratègia Putin malgrat la resistència ucraïnesa i el cost humà i econòmic que comporta aquesta invasió.

Cal buscar una negociació que posi fi a aquesta barbaritat i aquí cal tornar a lamentar el trist paper que està jugant Nacions Unides, una organització nascuda precisament per evitar aquests conflictes i existir en la seua resolució. Desgraciadament no serveix per a res perquè Rússia té dret de veto al Consell de Seguretat i perquè la condemna aprovada en l’assemblea general no té caràcter vinculant i tot indica que encara que el tingués, Rússia no en faria cas, com ja ha succeït amb altres resolucions sobre conflictes. Però sí que és significatiu analitzar les postures expressades en l’assemblea general, en la qual Rússia només va aconseguir el suport de quatre països, Bielorússia, Corea del Nord, Eritrea i Síria, que evidentment són poc significatius i reflecteixen cert aïllament davant dels 141 que hi van votar en contra.

Però crida molt l’atenció que hi va haver 35 abstencions i aquí sí que hi ha més pes geoestratègic perquè entre aquestes hi ha la Xina, que teòricament podria fer de mediadora, països estratègics en la seua àrea com l’Índia o Sud-àfrica, part del lobby petroler com l’Iran, els Emirats Àrabs Units o Veneçuela i antics aliats ideològics com Cuba o Nicaragua. A aquests països, tristament, sembla que els és igual l’arrasament d’Ucraïna i s’abstenen en la condemna per no irritar Putin o per no alinear-se amb Occident. Que la història els jutgi i que es revisi d’una vegada el paper de Nacions Unides.

Arxivament poc exemplar

La Fiscalia del Suprem ha arxivat la investigació al rei emèrit Joan Carles I, però en el seu escrit admet irregularitats fiscals i possibles delictes de suborn i blanqueig de capitals, a més de regals ocults no declarats.

No haurà de respondre penalment perquè en uns casos s’aplica la inviolabilitat, d’altres han prescrit i d’altres s’han regularitzat. El que no poden tornar-li i queda en dubte és l’exemplaritat que es pot exigir a tot servidor públic per més rei que sigui.