Animac, un oasi de normalitat

Som a les portes de complir-se el segon aniversari de la declaració de l’estat d’alarma per la pandèmia que ha trastocat les nostres vides però a què hem fet front i, a poc a poc, anem recuperant la normalitat. Ens havíem fet il·lusions després de deixar enrere la duríssima i inesperada variant òmicron però, com si no fóssim capaços de viure sense sobresalts, fa deu dies va arribar abruptament i està commovent el món la invasió russa d’Ucraïna i les seues tràgiques conseqüències, especialment per als ciutadans d’aquest país. Paral·lelament, com dèiem, estem recobrant la vida normal i, en el cas de Lleida, si fa una setmana celebràvem plenament les festes de Carnaval, la primera convocatòria “normal” després d’aquests dos anys negres, aquest cap de setmana li ha tocat el torn a Animac, el festival de cine d’animació, que ja ha complert vint-i-sis edicions.

Han estat quatre dies d’un oasi de normalitat en què la cultura, sense perdre de vista el que passava a Ucraïna, ha regnat a la capital del Segrià i molt més enllà de les nostres fronteres ja que les projeccions s’han pogut seguir via online a la plataforma Filmin. En total, el certamen ha congregat 18.000 espectadors, 140 professionals del món de la creació audiovisual i 300 persones inscrites a l’Animac Campus, que han gaudit dels més de 250 films que s’han projectat. D’aquesta manera, ahir va abaixar el teló amb un balanç més que positiu i amb un emocionant record a Miguel Gallardo, el reconegut dibuixant i il·lustrador lleidatà estretament vinculat a Animac des dels seus inicis que havia de rebre el premi a la trajectòria i que va morir el dia 21 de febrer.

Els assistents van poder escoltar el discurs que tenia preparat per a l’ocasió, a més d’admirar l’exposició que recollia una part significativa de la col·lecció d’originals i reproduccions que l’artista va cedir el 2020 a la Paeria per passar a engrossir el fons artístic del Museu Morera. En definitiva, un sentit colofó per a un festival que, una altra vegada, ha demostrat que Lleida és un referent del cine d’animació i una destinació ineludible per als aficionats i professionals d’aquest sector cultural.Adeu a un referentI si l’èxit d’Animac era la notícia positiva d’ahir, la negativa va arribar amb la mort del polifacètic i iconoclàstic cantautor i escriptor Pau Riba als setanta-tres anys com a conseqüència del càncer de pàncrees que ell mateix va anunciar el mes de desembre. Aquell mateix mes, i malgrat la malaltia, va actuar a les Borges Blanques i va deixar de nou constància que era un referent musical, transgressor, innovador i avançat al seu temps.

Actiu fins a l’últim moment, el seu llegat difícil de classificar continuarà influint, potser fins i tot a desgrat seu, en la música catalana.