L'amenaça de la deslocalització

Un informe encarregat per la Cambra de Comerç xifra en 428 el nombre d’empreses que han canviat la seu social de Lleida a altres províncies, en el procés que es coneix com a deslocalització d’empreses, que per raons diverses que van des de les estrictament d’expansió a altres de més relacionades amb l’excés de burocràcia o les facilitats que troben en altres províncies passant per les purament polítiques, han decidit canviar la seu social i instal·lar-se en altres zones. És un fenomen significatiu perquè afecta el 3,20% de les empreses de la província i perquè està molt per sobre del que succeeix en altres províncies de similars magnituds econòmiques i demogràfiques i que, a banda de provocar una sortida d’inversions, també redunda en fuga de talent i pèrdua de llocs de treball. Analitzant la marxa d’empreses, l’informe destaca que la majoria d’empreses deslocalitzades ha marxat a Barcelona, un 34 per cent, que es beneficia de l’efecte de capitalitat, de millors infraestructures i de més proximitat amb potencials clients, però, en segon lloc, figura Osca com a província beneficiària, que acull un 14,4 per cent de les empreses que han marxat i, en tercer lloc, Madrid, que s’emporta un 14 per cent de les empreses que han canviat la seu social des de Lleida.

En aquests dos casos, sí que hi ha components econòmics, polítics i de promoció industrial que convé valorar per corregir-los i evitar que la fuga es converteixi en fenomen endèmic que minvi més el teixit industrial de la nostra província. En el cas de Madrid, l’informe parla de raons fiscals i fins i tot de subvencions, però és preocupant la marxa d’empreses de Lleida a Osca que afecta sobretot el sector agroalimentari i ramader i perquè les raons adduïdes passen per qüestions que podrien ser esmenables amb una altra política industrial. D’entrada, les empreses que se n’han anat al·leguen que als pobles d’Osca pròxims al límit provincial, com Fraga, Binèfar, Montsó o Saidí, han trobat més facilitats administratives i burocràtiques per instal·lar-se, mentre que a Lleida topen amb traves de tot tipus i més càrrega fiscal.

Hi cal afegir altres qüestions com el terreny disponible, els preus, bones infraestructures i també una estabilitat política que aquí no vam tenir amb el procés, ressaltant que justament el 2017 i el 2018 van ser els anys amb més deslocalitzacions, 93 concretament, i amb destinació a la província limítrofa. Són dades que la Cambra de Comerç ha posat sobre la taula perquè les administracions públiques prenguin mesures i per evitar que Lleida quedi en un buit entre dos poderosos hubs logístics com el de Saragossa i Barcelona sense connexió assegurada al corredor central o el mediterrani. I les solucions passen per més agilitat administrativa i una altra actitud davant de l’empresari.