Els estats han d'actuar

El mateix Josep Borrell, que ara, com a alt representant de la Unió Europea per a política exterior, recomana als europeus que abaixin la calefacció per dependre menys del gas rus, declarava fa uns anys que una de les funcions de l’Estat en les democràcies era corregir els desequilibris del mercat. Només cal veure l’evolució del preu de la llum, amb una pujada de mitjana del 800 per cent respecte a l’any passat, per comprovar que no estan complint aquesta funció, sinó al contrari perquè estan deixant que el preu de la llum es dispari sense intervenir-hi amb un sistema de fixació de preus abusiu per al consumidor i en què a més la Unió Europea va forçar el 2021 a eliminar el límit de pujades a Espanya per adaptar-se als criteris comunitaris. No és només conseqüència de la guerra d’Ucraïna perquè els preus ja estaven disparats abans que esclatés, sinó d’un sistema de fixació absurd que premia l’energia més cara, el preu de la qual s’aplica a tota la producció, pagant a preu de filet tota la carn que es ven amb la consegüent especulació.

Ara que s’ha disparat el preu del gas, perquè Rússia és el principal subministrador a tota l’Europa central, l’electricitat va a remolc i tota es paga al preu del gas malgrat que gran part de la producció a la majoria d’altres països procedeix de les renovables o de la nuclear. El resultat és que hem arribat a uns preus absolutament escandalosos que, si no es canvia el sistema, encara poden pujar més, com auguren els experts, i que fan insostenibles les activitats econòmiques més dependents de l’energia. De fet, les siderúrgiques espanyoles ja van anunciar que paralitzaven la producció pels alts costos i la majoria de sectors estan aclaparats per l’increment de preus en les matèries primeres, els carburants i l’efecte cascada, amb una inflació que ha tornat a índexs de les pitjors èpoques.

Amb aquestes dades, l’anunciada recuperació després de la pandèmia patirà una aturada i tot apunta que vindran temps pitjors. Davant d’aquestes amenaces, les administracions estan mostrant una inoperància total i només quan es veu parar algunes indústries s’anuncia que Brussel·les obre la porta a fixar un límit al preu del gas o bé que aquest no es computi en la fixació dels preus elèctrics i, d’altra banda, a gravar les empreses del sector pels beneficis extraordinaris que estan obtenint. Ho va demanar Espanya fa setmanes, abans de la guerra, però va aconseguir escassos suports perquè Alemanya i el centre d’Europa depenen del gas rus, però en vista de la situació s’han compromès a estudiar-ho a la pròxima cimera, encara que ja se sap com van les qüestions europees i el que costa agilitzar la burocràcia comunitària.

Mentrestant, continuarem pagant la llum a preu d’or, sense que l’Estat reguli i corregeixi els desequilibris del mercat.