Coordinar l'ajuda a refugiats

La invasió d’Ucraïna per les tropes russes està propiciant l’èxode de persones més gran des de la Segona Guerra Mundial, segons les dades de l’Alt Comissariat de les Nacions Unides per a Refugiats (ACNUR), que el xifra ja en més de dos milions de refugiats que s’han repartit pels diferents països europeus en els primers dotze dies de guerra, amb la previsió que la xifra pugui assolir els quatre milions de persones que necessitaran allotjament, alimentació i atenció sanitària. És una situació d’emergència que s’afegeix a la que ja viuen a Ucraïna i que requereix una coordinació de la solidaritat i els ajuts. Evidentment, el primer és exigir la paralització del conflicte i el final dels atacs russos, que és la causa del problema, però, en vista que Putin no cedeix, la comunitat internacional sí que ha de reclamar que els corredors humanitaris d’evacuació siguin efectius i al mateix temps que els objectius civils no siguin bombardejats com ja ha succeït.

Però al marge de la situació a la zona de conflicte, fa falta solidaritat internacional per atendre les necessitats dels que segueixen a Ucraïna i les dels refugiats i, encara que hi ha hagut una onada a tot Occident propiciada pels mateixos emigrants ucraïnesos, cal un mínim de coordinació perquè els enviaments siguin efectius, perquè siguin de material que realment necessiten i que no es perdi pel camí i perquè no es dilapidin esforços ni béns. Hi ha hagut moltes iniciatives particulars i aïllades, que hi han enviat material per furgoneta, i és molt encomiable, però es recomana enviar diners o material sanitari a través de les entitats i les ONG que coneixen la situació a més dels combois que organitzin els mateixos governs. I, de cara als refugiats que arriben al nostre país, també fa falta coordinació per ajudar-los i una vegada més la realitat va al davant de les normatives i han hagut de ser els ajuntaments els que aprovin mesures concretes per escolaritzar els nens o per empadronar els refugiats.

Cal agilitzar la normativa comunitària, l’estatal i l’autonòmica per facilitar els ajuts i la seua integració.

El nexe amb les empreses

El repte de les universitats ha de ser adaptar-se a les exigències de les empreses i convertir-se en el nexe entre estudiants i el món empresarial, fer d’“alcavotes”, com va dir el catedràtic Antón Costas, per garantir llocs de treball estables. I en aquesta línia s’emmarca la Fira del Treball UdL, amb un centenar d’empreses que ofereixen uns dos-cents llocs de treball i faciliten el contacte. I la majoria de peticions se centren en titulats en tecnologia i empresarials.

Una dada que cal tenir en compte per al futur.