Quanta, quanta guerra

Quanta, quanta guerra, com al títol de la novel·la de Mercè Rodoreda. La matinada de dissabte a diumenge va arribar exhaust a la Segarra un altre grup de refugiats. Ja són més de dos milions i mig els ucraïnesos que han hagut de fugir del país per la invasió russa, l’èxode més gran des de la Segona Guerra Mundial. Les mostres de solidaritat es multipliquen. Guissona, amb mil veïns originaris d’aquest país, s’ha convertit en l’epicentre de l’ajuda, la petita Ucraïna catalana. L’alcalde, Jaume Ars, adverteix que amb 143 persones acollides, aquesta població està arribant al límit per atendre més refugiats, per la qual cosa va fer una crida a les poblacions veïnes, que han respost amb més solidaritat: Biosca, Ossó de Sió, la Sentiu, Ivorra.

Les comarques de Lleida s’han abocat amb la població ucraïnesa. La setmana passada, de fet, ja va sortir des de Guissona un primer comboi d’ajuda humanitària per carretera amb 1,5 tones de productes sanitaris, alimentació i roba d’abric arribats de tota la província. Les mostres de suport se succeeixen.

Dissabte, Torrelameu va fer volar 457 fanalets, un per cada ciutat d’Ucraïna, i ahir mateix, a la plaça Ricard Viñes de Lleida, es va fer una concentració per demanar el final de la guerra. Aquesta és la cara del conflicte. La creu, bombes, mort i destrucció.

Europa insisteix en la via diplomàtica, però Vladímir Putin ja va deixar clar dissabte que no està per declarar un alto el foc. I per si hi havia algun dubte, ahir va atansar la guerra a la UE amb un atac de més de trenta míssils contra una base militar ucraïnesa a la regió de Lviv, a tan sols vint quilòmetres de la frontera de Polònia. Cal lamentar, almenys, 35 morts i 135 ferits.

Per si això fos poc, Ucraïna denuncia que les tropes russes van abatre un periodista i documentalista nord-americà que havia col·laborat amb The New York Times. Brent Renaud estava treballant en un projecte global sobre refugiats a Ucraïna i se suma a la llarga llista de reporters caiguts al front. Pèssimes notícies que no auguren un cessament de les hostilitats a curt termini.

La Garrafeta, a la via morta

Lleida perdrà La Garrafeta, la mítica locomotora de vapor, i una màquina elèctrica de l’any 1928, al no quedar lloc per posar-les a les cotxeres del Pla de Vilanoveta, propietat de l’Administrador d’Infraestructures Ferroviàries (Adif).

La seua destinació serà Móra la Nova, on passaran a formar part del Museu del Ferrocarril. Sens dubte, una mala notícia per als amants del ferrocarril. L’Associació per a la Reconstrucció de Material Ferroviari (ARFM) ha hagut de renunciar a la seua joia de la corona. Records que queden en la via morta.