EDITORIAL
La vaga de docents
Els professors de Catalunya van iniciar ahir una vaga de cinc dies contra les últimes decisions del departament d’Educació. Significativament, a la primera jornada de les mobilitzacions es van afegir les direccions de centres de Lleida, en un gest unitari inèdit, així com els de Barcelona Maresme, el Vallès, Penedès, Girona i Tarragona. La manifestació i les aturades han estat les més importants dels últims anys, malgrat que menys del que preveien els sindicats, cosa que s’explica tant pels serveis mínims dictats com pels 100 euros per dia que es descompta del salari per jornada de vaga.
Fetes aquestes consideracions inicials, es pot demanar tant a la conselleria com als docents que tornin a la negociació per arribar a acords que permetin recobrar la normalitat, més necessària que mai a les aules després dels dos durs anys de pandèmia. És evident que el detonant del conflicte és l’anunci unilateral fet pel conseller Josep Gonzàlez-Cambray d’avançar una setmana el curs escolar al setembre, però ja hi havia molt malestar entre els docents pels constants canvis i imposicions del departament, en un sector molt castigat per les retallades, la massificació i la complexitat multicultural en molts col·legis. A més, a Secundària el nou currículum de l’ESO no ha estat consultat ni debatut amb els educadors, que no veuen amb bons ulls retallades en tecnologia o filosofia, per posar només dos exemples.
Educació, per la seua part, no només ha de marcar els canvis que creen oportuns per adaptar l’ensenyament a Catalunya als paràmetres europeus, sinó que és la seua obligació fer-ho, però aquestes millores, tant de contingut com de continent, no poden, sota cap concepte, fer-se sense el consens dels qui millor coneixen la realitat de les seues aules i els qui més vetllen i treballen per formar no només alumnes amb coneixements, sinó persones justes, igualitàries i socials. Resumir-ho tot en el fet que els mestres no volen treballar una setmana més és simplista per a una comunitat que porta molts anys treballant amb els mitjans ajustats i canvis constants, tant programàtics com d’alumnat. L’única solució és tornar a la negociació.
No contribuir a la psicosi
La por és una cosa molt personal i de la mateixa manera que durant la pandèmia moltes persones es van aïllar completament per temor a encomanar-se, ara succeeix si fa no fa el mateix amb les compres desorbitades per por al desproveïment.
Acaparant productes es contribueix a convertir en realitat el que fins ara és només psicosi infundada i, a més, estimula pujades de preus en un moment d’incertesa per la guerra. Calma.