SEGRE

Creat:

Actualitzat:

El Govern central, per boca de la vicepresidenta Ribera i del ministre de la Presidència, s’ha compromès a rebaixar els preus de la llum, del gas i dels carburants el proper 29 de març. Només es pot afegir que ja era hora i que no s’entén per què tarden tant, però també cal recordar que l’any passat el president Sánchez va assegurar que cap llar pagaria més per la llum que el 2018 i la pujada mitjana al final d’any només va ser d’un 21 per cent i ha seguit pujant. Ara ho anuncien per a finals de mes a l’espera del que decideixi la cimera europea en la qual els països del sud tornaran a plantejar la desconnexió del gas en la fixació de tarifes, una cosa que ja havien plantejat, que no serà fàcil d’aconseguir i que probablement tardarà fins al maig a repercutir en les factures de la llum.

Però que ningú se senti enganyat: si el Govern de l’Estat espanyol vol abaixar els preus té marge de maniobra per fer-ho sense esperar Brussel·les i ho ha plantejat algú tan poc sospitós per als països rics com el secretari general de l’OCDE, que durant la seua visita a Madrid va defensar la pujada d’impostos les elèctriques per compensar l’escalada dels preus de la llum. Ja ho han fet països com Itàlia o Romania i n’hi ha prou amb recordar que les estimacions de l’Agència Internacional de l’Energia calculen que amb les condicions actuals de mercat les empreses energètiques poden obtenir uns beneficis conjunts extraordinaris durant el 2022 de fins a 200.000 milions d’euros. Mentrestant, hi ha sectors que han de paralitzar-se, d’altres s’han vist obligats a apujar preus i hem assolit una taxa d’inflació rècord sense que el Govern central fins ara hagi fet res malgrat l’impacte de l’escalada del preu de la llum, anterior a la guerra d’Ucraïna i que després s’ha multiplicat, i que després han arribat els preus rècord dels carburants que repercuteixen en tota l’economia.

Però és que a més aquests dos sectors són els que més fiscalitat suporten per part de l’Estat, un 52 per cent en el cas de la gasolina i del 50 en el cas de la llum, que també propicien una recaptació rècord per part de l’Estat a costa dels ciutadans i les empreses. I també hi ha precedents perquè fins ara França, Polònia, Irlanda i Portugal han aprovat mesures per rebaixar els impostos o subvencionar el litre de carburant. Aquí també té marge de reducció el govern de Sánchez i els mateixos tècnics de l’Airef consideren que hi ha marge per reduir els impostos especials, fins un 10 per cent en la gasolina sense plom, i també una possible reducció del 21 per cent de l’IVA, encara que en aquest punt caldria comptar amb l’autorització de Brussel·les.

Però en qualsevol cas hi ha marge de sobra perquè aquestes pujades incontrolades no castiguin més la recuperació, els ciutadans i les empreses.

tracking