El dret a morir dignament

Nou mesos després de l’aprovació de la llei orgànica de regulació de l’eutanàsia, una veïna de Tàrrega ha sol·licitat i ha exercit aquest dret a una mort digna al patir una malaltia incurable que provoca un sofriment constant i intolerable. El procediment ha seguit tots els passos marcats per la llei especialment garantista amb una petició al metge que ajuda la persona sol·licitadora a analitzar la seua situació i comprovar que es compleixen tots els requisits. Després hi ha una segona sol·licitud amb el consentiment informat que coneix la seua situació i ratifica la decisió amb plena consciència de les conseqüències, hi ha una revisió per part d’un altre metge sense relació amb el pacient que ha de corroborar el procés, que passa a la comissió de garanties, en què un altre metge i un jurista revisen el cas o el deneguen.

I superats aquests tràmits, el metge responsable pacta amb el pacient com, quan i on exercir el dret a morir dignament. És un procés garantista en què sempre es respecta la voluntat del pacient i els dictàmens mèdics i que serveix per evitar l’agonia amb malalties que causen un especial sofriment com el cas de l’ELA, que afectava la pacient de Tàrrega. Per dolorós que sigui el procés, evita el patiment de molts malalts terminals que ja no tenen esperances i es veuen abocats a un final més dolorós encara.

Fins ara, segons assenyala el departament de Salut, s’han tramitat en el temps d’aplicació de la llei 53 peticions, de les quals 28 han estat aprovades i la resta segueixen en tramitació, però és important que es visualitzi aquest dret, que es practiqui com ha estat el cas amb discreció, respecte i dignitat i que els pacients i les seues famílies coneguin aquesta possibilitat en els casos irreversibles, en els quals no hi ha curació possible, i en què l’únic futur és sofriment per al pacient i els familiars. La mort és inevitable, però si es pot evitar el dolor i el patiment extrems cal respectar l’opció i els drets del pacient.

Recuperar l’impuls firal

Després del parèntesi de la pandèmia i el trasllat de dates de l’any passat, la Fira de Sant Josep torna en la 149 edició al format tradicional amb 224 expositors, un 44 per cent més que l’any passat i la voluntat de recuperar l’impuls firal com a reflex de la tornada a la normalitat. És el repte en una situació complicada per al sector, que afronta una escalada de costos que no tenen repercussió en els preus agraris i un moment complicat per l’impacte de la guerra d’Ucraïna.

Però el sector ha donat sobrades mostres de resiliència, d’adaptar-se a les dificultats, i la Fira de Mollerussa ha de ser punta de llança d’aquesta recuperació.