La Fira de Sant Josep, referent de l'agricultura

La Fira de Sant Josep de Mollerussa va tancar ahir les portes després d’haver rebut 138.000 visitants i amb un alt nivell de satisfacció per part dels expositors, d’acord amb les dades que va fer públiques l’organització. La seua celebració en les dates tradicionals és també un signe de la tornada a la normalitat després que l’any passat tingués lloc al juny i amb restriccions per la pandèmia de la Covid, que el 2020 havia obligat que només pogués ser en format virtual. El volum de públic, la satisfacció dels expositors, les innovacions en matèria de maquinària agrícola presentades i el contingut de les jornades tècniques, entre altres qüestions, demostren que aquest certamen és un referent del sector agroalimentari a Catalunya i confirma la utilitat de les fires presencials, malgrat el progressiu avanç de la digitalització i de l’acceleració del seu ús a causa de la pandèmia.

Una fira com la de Sant Josep facilita el contacte entre empreses i potencials clients, ajuda a dinamitzar el territori amb el negoci que generen els participants i visitants i serveix de fòrum per debatre assumptes d’interès per a l’agricultura, com per exemple la modernització dels regs, l’aplicació de les noves tecnologies al camp o el paper dels cultius contra el canvi climàtic. A més a més, la seua importància queda ratificada perquè els mateixos membres del sector, com UP i JARC, la utilitzen com a altaveu per a les seues reivindicacions per l’alça dels costos, i les autoritats, en aquest cas la Generalitat, com a altaveu per a les seues propostes.

El camp diu prou

La Fira de Sant Josep ha coincidit amb un moment especialment difícil per a l’agricultura i ramaderia, que s’enfronten des de fa mesos a un augment desbocat dels preus de l’energia, del combustible, dels productes fitosanitaris i de les matèries primeres, tendència que s’ha aguditzat arran de la invasió russa d’Ucraïna. Més de 100.000 persones procedents de tot Espanya es van manifestar ahir a Madrid per exigir solucions urgents, com per exemple que el Govern central faci efectiva de forma immediata la rebaixa fiscal anunciada però no concretada per reduir el preu dels combustibles.

Cal una intervenció urgent a nivell estatal i europeu per disminuir l’alça dels costos, perquè repercutir-ho en el preu dels aliments és inviable. Com més tardin les administracions a actuar, més inviable serà la continuïtat de les explotacions familiars que continuen subsistint, la concentració de la producció alimentària en poques mans serà encara més gran i l’alimentació de la població dependrà dels interessos de grans corporacions i especuladors.