Una inflació desbocada i inassumible

Després d’anys d’inflació molt baixa, a l’agost, setembre i octubre de 2021 va assolir el seu nivell més alt dels últims tretze anys per diversos motius. Primer, l’economia es reactivava ràpidament després del cop rebut per la pandèmia a mesura que anaven eliminant-se les restriccions. Hem tornat a sortir, viatjar, anar a restaurants i comprar i el consum apuntala en bona mesura l’evolució del PIB.

Amb una economia en recuperació, els preus tendeixen a l’alça. De fet, les empreses tenien dificultats per atendre el sobtat augment de la demanda mentre reconstruïen les cadenes de subministrament que s’han vist greument afectades per la pandèmia, i la vaga del transport l’ha agreujat, amb el consegüent increment de costos. La Covid ha provocat, per exemple, que determinats productes, com aparells electrònics i materials per reformar habitatges, s’hagin disparat.

Segon, el petroli, el gas i l’electricitat s’han encarit a tot el món. Els preus de l’energia es veuen afectats per molts factors: des del menor vent al Regne Unit, que va deixar els molins aturats, fins a les sequeres al Brasil que van reduir la producció d’energia a les preses, i el fred hivern de l’any passat que va minvar les reserves de petroli i gas. I tercer, per si això no fos suficient, la invasió russa d’Ucraïna i les sancions econòmiques imposades a Vladímir Putin han encarit els productes agraris, ja que Ucraïna és un dels grans proveïdors mundials de cereals o oli de gira-sol i Rússia és líder mundial en exportació de blat i la dependència europea del seu gas és prou coneguda.

Aquests tres principals factors ens han portat al rècord de l’augment de l’IPC de l’últim any, amb una inflació desbocada fins al 9,8% aquest mes, el més alt dels últims 37 anys. Aquest augment del cost de la vida és totalment inassumible per a les famílies i les empreses, els primers perquè no podran fer front a les despeses corrents perquè els sous en cap sector podran créixer alhora amb la inflació, i a les segones perquè els elevats costos, des dels sous fins a les matèries primeres, seran complicats d’equilibrar. Atès que la contesa bèl·lica no va camí d’acabar-se aviat, i encara que així fos les conseqüències s’allargarien en el temps, urgeix que patronals i treballadors negociïn un nou pacte social per repartir els costos de la guerra i les oportunitats que sorgeixin quan retorni la pau.

I, evidentment, competeix al govern de la Generalitat, a l’espanyol i a la Comissió Europea aprovar i activar tots els mecanismes necessaris perquè la immensa majoria dels ciutadans no acabin pagant els errors de tot tipus de les administracions, des dels de planificació fins als diplomàtics, entre altres motius perquè si es trenca la cadena social i econòmica ningú quedarà exempt de danys.