Garrigues Altes, any zero

La Generalitat va anunciar dimecres la posada en marxa immediata del primer pla pilot contra la despoblació rural. Començarà als set municipis de les Garrigues Altes, on es preveu una inversió de prop de tres milions per rehabilitar vells edificis públics i convertir-los en un any en habitatges per a joves a Bellaguarda, Bovera, la Granadella, Granyena, Juncosa, el Soleràs i els Torms i implantar fibra òptica en aquests pobles abans que s’acabi el 2024. El perquè s’inicia aquest ambiciós projecte per les Garrigues Altes es fonamenta que és una de les zones que més població han perdut: el 24,1% en vint anys.

A aquest full de ruta d’assentament s’afegiran altres municipis del Segrià i l’Alt Urgell. Es parla molt de la Catalunya rural o de l’Espanya buidada i de la necessitat de revertir l’èxode històric dels seus veïns cap a zones més poblades, siguin de Lleida o de Barcelona, però s’inverteix poc a fer possible passar de les paraules als fets. Les carreteres han estat el cavall de batalla de les últimes dècades, perquè la distància i les males comunicacions són un hàndicap insalvable per a moltes professions, però en l’actualitat, a banda d’insistir en les infraestructures, cal afegir-hi una bona connexió d’internet sense la qual són inviables molts projectes de progrés o de teletreball.

Bona iniciativa, doncs, la impulsada per aquests municipis i la Generalitat perquè tant el Pirineu com els pobles més petits de Lleida requereixen actuacions immediates per sobreviure. De la mateixa manera que el turisme ha tornat l’activitat econòmica a les comarques de muntanya, reactivant a més la tradicional activitat agroalimentària, els municipis petits del pla han de disposar de mecanismes per salvar el seu cens. La innovació, la tecnologia i l’alça de moltes activitats i treballs tradicionals són l’instrument per fer-ho possible.

D’aquest èxit depèn que Lleida mantingui el seu pes agroalimentari i el benestar que aporta a la vida de les persones viure i treballar en un entorn natural. No tothom vol raure a les grans capitals, però sense activitat econòmica l’equilibri és impossible.

Un èxit amb moltes mares

El rècord històric d’assistència de públic a un partit de futbol femení que va aconseguir abans-d’ahir el Barça al Camp Nou és un èxit que té moltes mares i que les nenes i les joves recullen després d’anys de travessia al desert, sense reconeixement, sense espectadors, sense sou, sense ajuts i sense cap visibilitat, quan no al contrari, amb escarnis i censura. Alexia Putellas va dir que dimecres va començar una nova era.

Tant de bo! I gràcies a totes les que han fet possible arribar fins aquí.