Una alça de preus insostenible

La inflació accelera. L’Institut Nacional d’Estadística ha confirmat que els preus van pujar un 9,8% el març passat en comparació amb el mateix mes de l’any passat, la qual cosa deixa l’encariment de la vida en el seu nivell més alt des del maig del 1985. La pujada de preu de l’electricitat, els carburants i alguns aliments és el que més impulsa aquesta escalada.

De fet, més del 95% dels productes que conformen la cistella de la compra a efectes de calcular l’IPC són a dia d’avui més cars que fa un any. I la inflació subjacent, és a dir, la que no té en compte els preus més volàtils com els de l’energia o els aliments frescos, també puja i ja està en el 3,4%, el seu nivell més alt en setze anys. Productes com l’oli d’oliva, la pasta, les farines, la llet, els ous, l’arròs o els aliments per als nadons s’han encarit més d’un 10% l’últim any, cosa que afecta no només la compra, sinó tots els sectors i fins i tot podria provocar una pujada dels tipus d’interès per l’alça de l’euríbor.

Així, avui mateix el Banc Central Europeu es reuneix per analitzar la situació econòmica. No oblidem tampoc, com ja va avançar SEGRE fa diversos dies, que hi ha obres públiques que no es duran a terme perquè l’encariment de les matèries primeres fa inviable mantenir el pressupost de licitació, amb la qual cosa un altre sector que començava a veure la llum pot de nou estancar-se. I podríem continuar així amb tots i cada un dels vèrtexs que configuren l’economia.

La situació és complicada perquè si la diplomàcia no aconsegueix reconduir aviat l’estancament del diàleg amb Rússia, l’abast dels danys crearà una inestabilitat mundial que a l’Orient Mitjà i el Magreb podria traduir-se aviat en un esclat social perquè gairebé el 40% del gra d’aquestes regions prové d’Ucraïna i Rússia i les alternatives al gas de Putin o als cereals d’ambdós països no s’aconseguiran ni en un any ni en dos. Correspon doncs a la Unió Europea buscar ràpidament solucions si no vol perdre el poc pes internacional que ja té en l’actualitat i quedar-se desubicada en aquest nou ordre mundial que la guerra està creant.

IEI, 80 anys d’història

Lluny queda aquell Instituto de Estudios Ilerdenses lligat al franquisme que tenia gairebé com a única missió dinamitar la cultura catalana a favor d’un leridanismo ranci i repressor. El 1986 es va iniciar la necessària refundació, es van obrir els alts murs d’aquesta institució i les diferents diputacions de Lleida que l’han dirigit des d’aleshores han aconseguit convertir la fundació en un referent cultural sense renunciar a l’academicisme dels seus orígens.

Llarga vida a la cultura!.