L'augment de receptes d'ansiolítics

La despesa en medicaments receptats a les regions sanitàries de Lleida i de l’Alt Pirineu i Aran va assolir l’any passat els 105.932.563 euros, xifra que suposa una mitjana de 246,28 euros per lleidatà i dels quals el 98%, 103.883.779 euros, els va finançar CatSalut, amb un augment del 5,58% respecte al 2020. Quant als fàrmacs més receptats, predominen els derivats de la benzodiazepina, ansiolítics com Diazepam o Lorazepam, que representen el 7,85% de les prescripcions; els medicaments per reduir el colesterol (5,47%), els protectors d’estómac (5,36%) i els anomenats anilides, analgèsics com el paracetamol (5,35%). Els tres grups més prescrits indiquen clarament que la nostra societat està sobremedicada i que l’estrès i una alimentació poc saludable són els principals problemes de la salut pública quotidiana.

Que els ansiolítics hagin augmentat de forma considerable els últims cinc anys és un senyal inequívoc d’alarma que requereix urgentment un pla d’actuació per part de Salut. La medicina ha avançat molt en totes les especialitats de malalties greus, des del càncer fins als problemes cardiovasculars i cardíacs, però en el camí hem descuidat el benestar diari. Moltes de les ansietats que porten els ciutadans a demanar medicaments per dormir, relaxar-se o afrontar petits o grans contratemps podrien suplir-se per teràpies naturals més que estudiades i que la Primària podria assumir si la seua pressió assistencial no fos tan alta o tingués més mitjans i mecanismes.

Que aquests fàrmacs comencin ja a receptar-se a nens o adolescents mostra clarament que hi ha patrons socials que necessiten canvis radicals i teràpies específiques. Les xarxes socials i la seua esclavitud estètica són sens dubte alguns dels elements a combatre per frenar aquesta escalada de menors insatisfets que són ja dependents de medicaments. La pandèmia ha canviat moltes prioritats sanitàries, però és hora ja de tornar a afrontar la realitat, i l’excés d’ansiolítics és sens dubte un dels aspectes a tenir en compte.

Immoral i il·legal

Luis Medina, fill del desapaegut duc de Feria, va fer alguna cosa més que connectar Alberto Luceño, comissionista en el pelotazo de les mascaretes madrilenyes, amb el cosí de l’alcalde de Madrid, José Luis Martínez-Almeida.

Les diligències inicials de la Fiscalia mostren diversos correus electrònics que fan evident tant el paper de Medina com el del mateix alcalde de Madrid en la compravenda del material sanitari. Veurem, però ja es pot assegurar sense marge d’error que hi va haver il·legalitats i, sobretot, molta immoralitat.