L’impacte econòmic del turisme a Lleida

L’impacte econòmic en termes de valor afegit brut que el sector turístic comporta a l’economia lleidatana no ha parat de créixer els últims anys i si un estudi del 2016 l’estimava en 934 milions d’euros a l’any, ara supera ja els mil milions i si en aquesta data la seua aportació al PIB provincial estava per sota de la mitjana catalana, ara, amb uns 1.500 milions, s’atansa proporcionalment a les demarcacions provincials molt més turístiques de Girona, Barcelona i Tarragona. L’èxit del paper del turisme en cada economia local i comarcal de Lleida es basa en el fet que no només el Pirineu ha fet un esforç considerable els últims anys per millorar la seua oferta i qualitat, tant d’hostaleria i restauració com de lleure; també enclavaments del Prepirineu i del pla han buscat el seu propi nínxol d’interès per als visitants amb un notable èxit de públic, des de les rutes del vi o oli, floració, estany d’Ivars i Vila-sana, els castells de la Segarra, vols d’Àger, Coll de Nargó o piragüisme a la Seu, per posar tan sols alguns exemples dels centenars de modalitats i festes o fires de Ponent. És evident que les comarques de muntanya, amb l’esquí i els esports d’aventura al capdavant, són al podi d’aportació econòmica i que el creixement del nombre de turistes ha estat un revulsiu vital per frenar la despoblació dels petits nuclis del Pirineu i que al voltant s’han teixit una sèrie d’activitats agroramaderes i alimentàries que contribueixen al progrés i a assentar els veïns en aquestes poblacions.

A més, amb les millores viàries i les tecnològiques s’obre també un gran ventall de possibilitats per a moltíssimes persones que voldrien viure o tornar a aquestes comarques. Perquè aquesta sostenibilitat entre el turisme i les activitats tradicionals o empresarials sigui factible cal continuar insistint en els eixos viaris i internet i, per descomptat, que a mesura que augmentin els veïns o visitants millorin els serveis sanitaris i educatius. Lleida, Alt Pirineu i Aran tenen al davant grans oportunitats per deixar de ser territoris buidats i deprimits i el turisme és un puntal inqüestionable.Carreteres tercermundistesVeïns de les Garrigues Altes van tallar ahir la carretera de Granyena a Torrebesses a l’altura del Cogul per denunciar el mal estat d’aquesta via i reclamar la construcció d’un eix transversal de Ponent, que connectaria municipis del pla de l’Urgell, des de Bellpuig, amb les comarques de l’Ebre.

Aquestes vies són locals i millorar-les entronca amb l’objectiu global ja comentat d’aconseguir assentar els veïns al territori i que sense bones comunicacions és impossible el progrés.