Investigació i reequilibri territorial

Tots els partits que han tingut responsabilitats de govern a Catalunya des de la reinstauració de la Generalitat han proclamat en algun moment que una de les prioritats era fomentar el reequilibri territorial per afavorir la igualtat d’oportunitats i intentar mitigar la macrocefàlia de Barcelona i la seua àrea metropolitana. Però una cosa és predicar i una altra molt diferent donar blat, i els passos que s’han fet en aquesta direcció han estat més aviat escassos. Un exemple d’això és el repartiment dels fons entre els quaranta-dos centres CERCA d’investigació que constitueixen l’elit d’aquest àmbit a Catalunya.

Tal com donàvem compte a la nostra edició d’ahir, dels 77 milions que la direcció general d’Investigació hi reparteix, els tres establerts a les comarques de Lleida –l’IRBLleida, el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya de Solsona, i Agrotecnio– només reben 290.000 euros. Així mateix, s’ha d’afegir que la Universitat de Lleida (UdL) figura a la cua en l’assignació de docents del programa ICREA, que són els que destaquen també en investigació. El departament d’Universitats argumenta sobre el repartiment de fons que aquests centres també reben recursos d’altres conselleries i institucions, la qual cosa és certa, tret d’en el cas d’Agrotecnio, però el mateix passa amb els de la resta de Catalunya.

I sobre el programa ICREA, que les seues adjudicacions es duen a terme en programes de pública concurrència. En relació amb aquest últim punt, és obvi que cada universitat és responsable de fer que la seua oferta sigui al més atractiva possible per captar els millors docents. Tanmateix, és una evidència que, d’entrada, la UdL i les altres universitats de fora estan en una situació de clar desavantatge per mida, localització i entorn econòmic respecte a les que tenen la seu a Barcelona.

Seria injust atorgar una quota fixa a les primeres sense que aquestes haguessin d’esforçar-se, però també ho és que hagin de competir d’igual a igual amb les segones quan les seues condicions de partida són notablement inferiors. La prova del nou que queda molt per fer per fomentar el reequilibri en l’àmbit de la investigació la constitueix el centre Agrotecnio, que aglutina els principals grups investigadors en matèria agroalimentària de la UdL. Creat fa gairebé deu anys a so de bombo i platerets, la realitat actual és que no compta amb un finançament directe i els responsables reconeixen que hi ha certa frustració per aquest fet, perquè durant aquest període han hagut de fer molts tràmits –l’últim és ara el canvi d’estatuts– que teòricament havien de servir per aconseguir-lo.

Tenint en compte que Lleida és la capital agroalimentària de Catalunya, que transcorri tant temps sense que el gran centre d’investigació dedicat a aquest sector tingui finançament significa que alguna cosa no s’està fent bé.