Orgull d''Alcarràs'

Seran molts els que recordaran que, ja entrat el segle XXI, concretament el 2008, el dissenyador pallarès Custo Dalmau va triar l’imponent marc de la Seu Vella per donar a conèixer en primícia una de les seues col·leccions de moda davant de prop de 2.000 persones i amb un impacte social que va anar molt més enllà de les fronteres del Segrià. Aquest esdeveniment, juntament amb alguns altres d’especialment esportius i que es poden comptar amb els dits d’una mà els últims anys, van suposar un reconeixement de la ciutat i, alhora, una forta descàrrega d’autoestima que només es dona en escassíssimes ocasions. I un d’aquests pocs casos es va produir ahir amb la preestrena mundial de la pel·lícula Alcarràs, dirigida per la catalana Carla Simón i que li va valer al febrer l’Os d’Or del Festival de Berlín, un dels guardons més preuats en el món del cine.

Des de feia dies, amb el compte enrere de cara a la presentació del film, ja es notava en l’ambient optimisme i satisfacció, per desgràcia no gaire habituals. Qui més qui menys coneix algun dels actors no professionals que protagonitzen Alcarràs i que són originaris de diferents poblacions de les comarques del pla de Lleida; qui més qui menys sabrà localitzar els exteriors que han servit d’escenari del film, i, igualment, pocs seran els que no se sentin representats o bé coneguin algú que visqui una situació similar a la que explica la línia narrativa del guió.Tot plegat va fer que bona part dels gairebé mil convidats que van assistir a la preestrena a la Llotja, amb autoritats com el president de la Generalitat o el ministre de Cultura al capdavant, es mostressin emocionats després de veure la projecció per la proximitat i el cru realisme que traspua la pel·lícula de Carla Simón. Perquè no es tracta tan sols d’un producte cinematogràfic, que per descomptat ho és i de gran qualitat, com així ja li reconeix la crítica.

És una visió particular d’una realitat molt pròxima, amb un camp que agonitza, que lluita per uns preus justos i que clama per aconseguir una pervivència que no només és necessària per als qu treballen al primer sector sinó que és imprescindible per a tothom. Carla Simón, pels seus vincles amb la població que dona nom a la pel·lícula, ha sabut plasmar fidelment aquesta realitat i això ha d’ajudar a aconseguir visibilitzar les dificultats que travessa el sector primari, en un any que serà especialment dur per les pèssimes conseqüències que comportaran les últimes gelades que la pedra va acabar d’agreujar fa només uns dies. Esperem que la pel·lícula doni fruits però, de moment, només podem donar les gràcies a Carla Simón per l’homenatge que ha retut a Ponent i, per descomptat, mostrar el nostre orgull perquè Alcarràs ens promocioni a nivell internacional.