El valor de la medicina rural

La Generalitat no ha decidit encara si establirà a Tremp o la Seu d’Urgell la seu del grau d’Infermeria que espera impartir al Pirineu a partir del curs 2023-2024. El que sí que ha comunicat als ajuntaments i consells és que els alumnes hauran de repartir-se entre els centres sanitaris de totes les comarques de muntanya per dur a terme la part pràctica dels estudis. Seran en hospitals, CAP i fins i tot residències.

Això es deu al fet que ni l’hospital del Pallars ni el Sant Hospital de l’Alt Urgell tenen capacitat per si sols per acollir les pràctiques dels fins a 160 estudiants que cursaran aquest grau a partir del quart any des de la seua implantació. Abans que res ens felicitem perquè el Pirineu pugui acollir aquests estudis, fonamentals per a la sanitat pública, com s’ha demostrat una vegada més en aquesta pandèmia, i també perquè davant de la falta de metges residents i infermeres que vulguin formar-se als hospitals de Lleida, és una excel·lent decisió que els estudiants prenguin contacte amb la vida rural i puguin comprovar no només la importància de la seua qualitat de vida sinó també les oportunitats de millora de tot el sector sanitari que la seua aportació pot comportar. Ara bé, aquesta bona iniciativa de poc servirà si no va acompanyada de recursos que estimulin la feina de metges i infermers al Pirineu i, per descomptat, dels instruments, tant materials com personals per als alumnes i per als professionals que els han de formar. La medicina rural ha fet passos enrere en atenció personalitzada als pacients i és moment de potenciar la medicina comunitària.

Fre al creixement

L’any va començar amb una economia molt tocada per la variant òmicron, que va colpejar Espanya més del que s’esperava. Això es va reflectir en el consum dels espanyols, que després d’un últim trimestre del 2021 bastant positiu, va frenar en sec. Les dades publicades ahir per l’INE revelen que el PIB estatal va créixer tan sols un 0,3 per cent en el primer trimestre, davant del 2,2% de l’anterior, sobretot per la caiguda de la demanda de les llars, que es va contreure un 3,7% enfront del creixement de l’1,5 per cent del trimestre anterior.

És la primera taxa negativa que registra el consum familiar des del primer trimestre del 2021 i més pessimista que les previstes pel Banc d’Espanya, que a l’última estimació va parlar d’un creixement del 0,9 per cent per al primer trimestre. Temps doncs d’ajustaments i contenció, encara que el Govern espanyol preveu un creixement del 4,31 per cent, per sobre de la mitjana europea. Xifres i dades a l’espera que la diplomàcia mundial pugui posar fi a una guerra que amenaça tots els sectors de l’economia lleidatana, catalana, espanyola i mundial.