L'1 de maig continua sent necessari

El millor que podria passar amb els dies internacionals, com l’1 de maig, que és el Dia dels Treballadors, és que desapareguessin perquè significaria que la problemàtica a què estan dedicats hauria arribat a la fi. Per desgràcia, aquest tipus de commemoracions, com per exemple també la que reivindica l’erradicació de la violència contra les dones o altres d’igualment reivindicatives, han de continuar celebrant-se perquè els col·lectius als quals incumbeixen segueixen patint desigualtats i necessitant fer visible la seua problemàtica. És per això que el Dia dels Treballadors manté la vigència i potser cobra més protagonisme que altres anys.

Si semblava que ja ens recuperàvem dels letals efectes de la pandèmia de la Covid, tant humans com econòmics, va arribar al febrer la invasió d’Ucraïna per part de Rússia, alentint la millora que s’entreveia. En el cas de Lleida, amb el sector agrari com a protagonista, només faltaven les devastadores conseqüències de les gelades de les últimes setmanes, a les quals es va sumar el granís de fa uns dies per veure com un dels principals sistemes productius de Ponent torna a patir greus pèrdues. A més, tot plegat ha comportat un desfasament total ja que els preus l’últim any han pujat sis vegades més que els salaris, amb la qual cosa el poder adquisitiu dels lleidatans, que guanyen anualment gairebé 3.400 euros menys que la mitjana catalana, s’ha ressentit greument.

Si hi sumem que, malgrat una certa millora, hi ha encara 3.700 famílies amb tots els seus integrants a l’atur, queda clar que continuen sent necessàries les reivindicacions dels treballadors, malgrat la indubtable però lenta millora que s’experimenta a nivell laboral atansant-se a nivells de prepandèmia. La manifestació d’ahir a Lleida, així com en moltes altres ciutats de tot el món, reclamava pujada de salaris, contenció de preus i la fi de les desigualtats. Els objectius haurien de ser innegociables i patronals i administracions estan obligats a fer el que calgui perquè es puguin assolir.La Covid, encara presentÉs indubtable que hem deixat enrere les pitjors conseqüències de la pandèmia, però la Covid segueix present a les nostres vides i segurament serà així durant anys.

La xifra d’ingressats en hospitals baixa de forma gradual, però els contagis, sense les tràgiques conseqüències de les primeres onades, augmenten considerablement les últimes setmanes, especialment entre els majors de 60 anys. És per això que, malgrat el final de la majoria de restriccions, ha de continuar imperant el sentit comú i, per tant, està a les nostres mans evitar situacions de risc. Millor no abaixar la guàrdia tant per la nostra salut com per la dels que ens envolten.