Gir inesperat al Catalangate

Gir inesperat en el cas Pegasus. El president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, i la ministra de Defensa, Margarita Robles, també haurien estat espiats amb el programa israelià que només es ven a governs i agències oficials. Les escoltes es van produir el maig i el juny del 2021, al mòbil de Sánchez, i en aquesta última data al terminal de Robles.

Els pirates van extreure del telèfon del cap del Govern una enorme quantitat d’informació: 2,6 gigues en la primera intrusió, i 130 megabytes, en la segona. El botí que van treure del mòbil de la titular de Defensa va ser menor; almenys, pel que fa a volum: 9 megues. El Govern no sap encara, tanmateix, quina va ser la informació robada i el seu grau de sensibilitat, però es tracta, en tots dos casos, dels telèfons institucionals, no privats.

El ministre de la Presidència, Félix Bolaños, que va comparèixer ahir a La Moncloa acompanyat de la ministra portaveu, Isabel Rodríguez, va informar d’“intrusions consumades” en les quals s’ha produït una “extracció d’un determinat volum de dades dels terminals” i va qualificar les intervencions d’“il·lícites” i “externes”. Ara, l’Audiència Nacional té a sobre de la taula la denúncia interposada per l’Advocacia de l’Estat per un presumpte espionatge a través del sistema Pegasus als dos representants de l’Estat. Davant de l’extrema gravetat de les evidències sobre espionatge a diverses altes institucions de l’Estat, president del Govern, presidents de la Generalitat i també a advocats als quals es podria haver violat el dret a la defensa, la fins ara esquiva i fins i tot contradictòria reacció de l’executiu de PSOE-Podem ha de fer un gir de 180 graus.

No es pot passar en una setmana de negar la major: “A Espanya no s’espia”, al reconeixement d’un espionatge contra l’independentisme: “Què ha de fer un govern quan es declara la independència, es vulnera la constitució o es tallen carreteres?” a denunciar la intrusió en la vida privada i política perquè les víctimes són ara el president Sánchez i la ministra de Defensa. Tan escandalós seria que no sabessin res, el CNI depèn al cent per cent de l’executiu, com que ho sabessin i ho neguessin amb l’objecte d’una informació reservada que ara ja és pública perquè el subjecte espiat és un altre. La llei, el dret a la intimitat i totes les vulneracions dels drets fonamentals que se sospita que s’han infringit en aquest cas destapat pel New Yorker han de ser iguals per a tothom, com així ho decreta la Constitució tan grapejada pels que la invoquen només quan els convé.

Els drets dels ciutadans, la llibertat de pensament, el dret a una defensa i per descomptat la no revelació de secrets són paraules majors respectades en totes les democràcies del món i l’Estat espanyol no pot ni ha de continuar permetent que les clavegueres marquin i taquin la política.