Per una sortida negociada al conflicte educatiu

Els sindicats de professors de Catalunya mantenen el pols amb el departament d’Educació i han convocat quatre noves jornades de vaga a les escoles de Primària i Secundària per als mesos de maig i de juny. Les aturades seran els dies 17 i 25 de maig i 2 i 9 de juny, segons van anunciar ahir en una roda de premsa conjunta davant de la seu del departament de Treball. La novetat és que les vagues del 17 de maig i del 2 de juny seran parcials, de 08.00 a 10.00 hores.

Després d’aquesta aturada de dos hores, els docents tornaran a reprendre l’activitat a les aules. En canvi, les vagues del 25 de maig i del 9 de juny seran de tota la jornada escolar. Han descartat, de moment, els set sindicats convocants (Ustec, CCOO, Intersindical, Aspepc, UGT, CGT i Usoc) la proposta d’Aspepc de convocar una vaga indefinida a partir del 13 de juny.

Tanmateix, la mantenen sobre la taula en funció de la resposta del professorat a aquestes quatre jornades de vaga. “Si el professorat respon i surt al carrer, no descartem accions més contundents”, va assenyalar Lorena Martínez, representant d’UGT. Arribats a aquest punt i entenent les raons dels ensenyants després de dos anys molt durs per a ells i assumint també que la conselleria persegueix amb els canvis que vol aplicar millorar el calendari i els continguts dels plans educatius, ha arribat el moment de demanar a les dos parts que facin el favor de reiniciar les converses perquè l’escola és un element essencial del país que no pot estar sotmès a conflictes constants.

És necessari que el departament i els sindicats facin taula rasa del que ha succeït en les últimes setmanes i intentin arribar a acords que siguin acceptables per a tothom. Els sindicats han posat ara el focus en la reivindicació de reduir ja el curs vinent en una hora la jornada lectiva de tots els docents de Primària i Secundària, per tornar a la que tenien abans de les retallades, mentre que Educació oferia fer-ho només a les escoles argumentant que no hi ha disponibilitat pressupostària per fer-ho també als instituts. La diferència no és tanta, però els sindicats al·leguen que fa molts anys que esperen la reversió de les retallades i aquesta no acaba de concretar-se.

És qüestió de posar els números sobre la taula i abordar quines mesures són viables i quines contrapartides poden oferir-se per a les que no ho siguin. Durant els últims mesos, s’ha transmès la sensació que primer la conselleria i ara els representants sindicals han donat prioritat a aconseguir tots els seus objectius abans que negociar-los amb l’altra part i veure on poden convergir, cosa que ha provocat una espiral d’enfrontaments que no fa una altra cosa que perjudicar l’educació pública, que és bàsica per garantir la formació de tots els nens i adolescents, així com la llengua i cultura catalanes, que tots diuen defensar.