Un futur passat per aigua?

Fa poc més d’un mes, la Generalitat va anunciar la posada en marxa d’un pla pilot contra la despoblació rural molt aplaudit. Està previst que comenci a les Garrigues Altes, que és una de les zones de Catalunya que han perdut més població, un 24,1% en vint anys. Amb una inversió de prop de tres milions per rehabilitar vells edificis públics i convertir-los en un any en habitatges per a joves a Bellaguarda, Bovera, la Granadella, Granyena, Juncosa, el Soleràs i els Torms.

El pla també preveu implantar fibra òptica en aquestes localitats abans del 2024. Sens dubte, una bona notícia. Però les urgències s’acumulen.

Que vint-i-cinc poblacions de la Mancomunitat de les Garrigues no puguin beure aigua de l’aixeta ni utilitzar-la per cuinar perquè les anàlisis alerten que l’índex de pesticides és massa elevat per al consum humà és intolerable. Que en la segona dècada del segle XXI hi hagi problemes amb l’aigua de boca no és ben rebut. I utilitzem el terme rebut a propòsit, perquè un estudi situa l’aigua de la Mancomunitat de les Garrigues com una de les més cares de Catalunya, la qual cosa no es tradueix en un millor servei.

Fa menys d’un any, el juliol del 2021, un abocament d’hidrocarbur al canal de Seròs ja va deixar aquestes poblacions sense aigua. La història es repeteix, per la qual cosa la Mancomunitat ha decidit reclamar ajuts de la UE per assegurar l’aigua de boca als vint-i-cinc municipis d’aquesta comarca i del Segrià als quals subministra. L’entitat demana fons del programa Next Generation per fer realitat el projecte d’una nova captació al pantà de l’Albagés, al considerar que suposarà una millora en la qualitat i en la seguretat respecte a l’actual, a l’embassament Utxesa.

El president de la Mancomunitat, Francesc Esquerda, va destacar que aquesta obra “contribuiria a assegurar un servei bàsic, permetria guanyar eficiència i sostenibilitat ambiental al reduir el consum energètic i ajudaria a combatre la despoblació”. Una proposta assenyada per posar fi a situació impròpia d’un país desenvolupat que les autoritats competents farien bé d’escoltar. Difícilment es frenarà la despoblació rural si fallen serveis tan bàsics com el subministrament d’aigua.Històric triomf del Sinn FéinEl Sinn Féin ha posat fi a l’hegemonia unionista a Irlanda del Nord.

Considerat durant dècades com el braç polític de l’IRA, ha aconseguit el 29 per cent de les “primeres preferències” davant el 21% del Partit Democràtic Unionista (DUP) i el 13% del Partit de l’Aliança, que es consolida com a tercera força política i alternativa a l’Ulster. Un triomf històric que tornarà a posar sobre la taula la reunificació irlandesa.