Jutjats de pau, mediadors molt útils

La reforma que impulsa des de fa anys el Consell General del Poder Judicial s’ha concretat en l’avantprojecte de Llei Orgànica d’Eficiència Organitzativa del Servei Públic de Justícia que ara es vol aprovar i que preveu la supressió dels anomenats Jutjats de Pau, els titulars dels quals representen l’autoritat encarregada de prevenir i sancionar les conductes i actes que alterin la pau i la convivència pacífica en un territori. A Lleida, des de temps immemorials (1885 per ser més concrets), aquesta primera baula de la Justícia exerceix de mediador entre els veïns al ser una persona pròxima que coneix millor que ningú els seus conciutadans i descongestiona el sistema judicial, ja bastant lent i burocratitzat per si mateix. És una figura molt arrelada en el dret català i la seua supressió comportaria una intromissió en l’Estatut de Catalunya i les seues competències.

Tots estaríem d’acord que cal modernitzar i millorar l’eficiència i organització de tots els segments de la Justícia, però aquesta millor connexió de departaments, agilitació i digitalització de tràmits i intercanvi d’informació no pot fer-se a costa d’allunyar el ciutadà d’un primer cribratge conciliador en casos de conflictes menors o veïnals. A Lleida, hi ha a dia d’avui 224 jutjats de pau presents als municipis que no en tenen de Primera Instància, i tracten o medien en 48.000 casos a l’any. Bastant congestionada està la Justícia per sumar-hi només a Lleida gairebé 50.000 intervencions més.

Cal demanar al Govern espanyol i als seus parlamentaris que tinguin en compte aquesta consideració abans d’avançar en una llei a grans trets necessària però que en el cas dels jutjats de pau resultaria pitjor el remei que la malaltia. Quant a la Generalitat, faria bé a oposar-se a aquestes intencions que menyscaben l’autonomia de Catalunya i la seua forma d’entendre aquests servidors púbics, totalment desinteressats, com un gran valor per a la pau social als petits i mitjans municipis.Aigua potableEls esforços per netejar de pesticides l’aigua dels municipis que beuen de la Mancomunitat d’Aigües de les Garrigues finalment han donat fruits i aquests 25 municipis del Segrià i les Garrigues podran tornar a obrir l’aixeta i utilitzar el subministrament per a consum humà i cuinar. Una vegada detectat el problema, recurrent cada primavera per l’arrossegament fins a Utxesa dels productes fitosanitaris, convé que fins que no es capti de l’embassament de l’Albagés l’entitat garanteixi de forma contínua els tractaments necessaris per salvaguardar la qualitat del subministrament i que les administracions ajudin aquests petits municipis financerament.

Els Next Generation són per a millores com aquestes.