Reivindicació de la infermeria

El Dia Internacional de la Infermeria, que es va celebrar ahir 12 de maig i que commemora el naixement de Florence Nightingale (considerada la mare de la infermeria moderna), ha anat guanyant protagonisme els últims anys amb les diverses reivindicacions d’aquest col·lectiu sanitari, que alça de nou la veu per reiterar que no són només els ajudants dels metges, ni personal sanitari a seques. Són, per reconeixement acadèmic, per anys de servei i experiència, infermeres i infermers. Una professió molt vocacional al servei de la salut pública i comunitària que aplica la ciència, la tecnologia i la metodologia terapèutica a les necessitats dels ciutadans i societat en general.

En aquests anys de pandèmia, tot el que està relacionat amb la medicina ha cobrat un ordre prioritari perquè els seus professionals s’han trobat en primera línia lluitant per minvar l’expansió i letalitat del coronavirus. Investigadors, metges, farmacèutiques i, per descomptat, infermeres han viscut i patit un estrès sanitari de conseqüències encara per determinar, igual que els malalts greus de Covid-19. Una vegada superada la fase crítica d’aquesta pandèmia, encara no donada per acabada per l’OMS, convé no oblidar-ho, arriba el moment de debatre si l’èxode continu d’aquestes professionals a altres països i l’alt grau d’abandó de la professió requereixen canvis radicals per evitar que la sagnia acabi perjudicant la salut de tothom, objectiu número u de tota la branca mèdica.

L’any passat, com recordava ahir en aquest diari la presidenta del col·legi a Lleida, Mercè Porté, hi havia a les nostres comarques 2.483 infermeres i infermers, la qual cosa amb una població de poc més de 436.000 habitants ens dona una ràtio d’un professional per cada 176 persones i en algunes comarques amb molts quilòmetres de distància entre si. És urgent, doncs, que Salut afronti una radiografia del sector i prengui mesures de càrregues de treball, nombre de professionals i retribucions perquè la crisi que travessa el sector no perjudiqui la sanitat catalana, massa tocada ja per les retallades.Lleida, missió complertaPassi el que passi d’aquí a final de temporada, el Lleida Esportiu pot donar per complerta la missió de mantenir el club, posar-se al dia de pagaments i deixar d’avergonyir la ciutat amb les trampes esportives i econòmiques de l’anterior directiva, i amb la porta oberta fins a l’últim segon de continuar pujant esglaons per tornar l’equip a les categories principals del futbol espanyol i de la Lliga que Lleida es mereix. Vagi doncs la nostra felicitació a jugadors, cos tècnic i nous responsables del club.

I a seguir somiant.