La importància de la salut sexual

L’avantprojecte de la llei de l’avortament que va aprovar ahir el Consell de Ministres no només recupera l’article de la llei del 2010 que permet l’avortament de menors de setze i disset anys sense necessitat de l’autorització dels seus pares (eliminat el 2015 pel Govern del PP), sinó també la incorporació de les píndoles de l’endemà en el finançament de la Seguretat Social (el PP les va deixar de finançar el 2013, encara que Catalunya ja n’assumia el cost si la demanda es feia en un centre sanitari). Pel que fa a les farmàcies, sense recepta mèdica, costa uns 17 euros. No és l’única novetat en matèria anticonceptiva, ja que es costejaran també les píndoles anticonceptives d’última generació per a les dones i els mètodes masculins, perquè no sigui només una responsabilitat de les dones evitar embarassos no desitjats.

La indústria farmacèutica ja treballa en algun d’aquests medicaments. Respecte a l’objecció de consciència dels metges, es garantirà com un dret individual, però es regula de la mateixa manera que a la llei d’Eutanàsia per garantir que sempre hi hagi personal disponible per a la interrupció voluntària de l’embaràs. Qui es declari objector, ho haurà de ser tant a la sanitat pública com a la privada.

Davant de l’aprovació d’aquesta llei de salut sexual, que té 24 punts i que ha de passar encara pel Congrés, val a destacar, una vegada més, que no s’obliga ningú a avortar i que es respecten tots els drets individuals i de creences. La llibertat d’una dona sobre una decisió tan important que marcarà la resta de la seua vida ha de prevaler sobre qualsevol altra consideració i no es pot imposar la maternitat sota cap concepte, ni als disset anys ni a cap edat. Un però queda encara per resoldre en aquest avantprojecte: la discriminació territorial que pateixen comarques com les de Lleida o el Pirineu, que no poden exercir aquest dret als centres públics i acudeixen, gràcies a un conveni de la Generalitat, a una clínica privada a Lleida ciutat.

L’objecció de consciència dels facultatius és un dret que cal respectar, sens dubte, però la seua decisió no pot anar en detriment del dret de cap altre col·lectiu, en aquest cas les dones, i s’ha de trobar una solució de forma urgent. Altres de les novetats a aplaudir són la visibilitat que ja comentàvem ahir dels problemes laborals que comporta la menstruació i el permís retribuït a partir de les 39 setmanes de gestació. La salut sexual és vital perquè temes com la identitat de gènere, embarassos o cicles biològics deixin de ser un tema privat, amb uns prejudicis que repercuteixen negativament en moltes altres esferes socials i personals.

El seu ensenyament i formació han d’entrar cada vegada més a les escoles, on no només s’adquireixen coneixements teòrics i científics, sinó que és on es formen els valors d’una societat.