Més temps per al pacte olímpic

Alejandro Blanco, president del Comitè Olímpic Espanyol (COE), va parlar clar ahir a RAC1 i va culpar directament el president de la Diputació General d’Aragó, Javier Lambán, d’haver trencat l’acord tècnic al qual havien arribat les delegacions del mateix Govern central, del català i de l’aragonès. Blanco va anar fins i tot un pas més enllà i va afirmar que el repartiment d’especialitats en cada complex del Pirineu havia estat una proposta de la part d’Aragó. Va seguir, en aquesta línia, reiterant que si el que pretén Lambán és fer una candidatura política i no esportiva, s’equivoca totalment.

A més, va insistir que ha de ser una proposta conjunta del Pirineu i que aposta perquè el nom de Barcelona, pel seu pes i valor internacional, hauria de figurar al nom final de la candidatura. Compartim amb el màxim dirigent del COE que uns Jocs Olímpics s’han d’allunyar al màxim possible del soroll de la política i que ni les legítimes aspiracions de Catalunya ni la proximitat de les autonòmiques a l’Aragó no haurien de ser un impediment per arribar a un acord que posi el Pirineu al mapa mundial dels esports d’hivern. Les comarques de muntanya de Lleida i Aran han progressat molt gràcies a la consolidació del turisme i el fre a la seua despoblació és evident.

A més, la pandèmia ha reforçat els valors de tranquil·litat i entorn natural d’aquestes poblacions. És evident que el turisme, de neu, i de qualsevol altre, només és una pota del progrés sostenible que reclamen aquestes comarques i que les inversions també han d’arribar a l’agroramaderia i les seues indústries complementàries i que l’aposta digital ha de comportar un desenvolupament integral, però Lleida i Aran no han de deixar passar de llarg aquesta oportunitat, com tampoc l’hauria de menysprear Aragó, amb problemàtiques de muntanya molt semblants a les de les comarques lleidatanes. Blanco, que ja no ha fixat avui com a límit per arribar a un acord, creu que s’imposarà el sentit comú i des de Lleida esperem que aquest nou repartiment no vagi sota cap concepte en detriment de les proves previstes a Baqueira i Boí Taüll, complexos de primer ordre a nivell mundial, ni les d’exhibicions complementàries del Pallars.

Els perills del riu

El bany no està prohibit, de forma general, en rius i pantans de Catalunya, com no ho està al mar, si no hi ha un rètol específic que així ho indica, però és evident que els perills fluvials són més grans que els de les piscines, ja que tant els corrents com els remolins poden arrossegar els banyistes, així com patir danys per residus i obstacles no visibles.

La mort del jove de Balaguer visibilitza una vegada més el perill que comporten aquestes aigües.