Avui pot ser un gran dia i demà també

Tot va bé si acaba bé i avui serà un gran dia surti cara o creu del partit que el Lleida jugarà aquesta tarda amb el Sestao a Elda. I serà una jornada per estar orgullosos de l’equip que porta el nom de la ciutat i de la província perquè jugadors, cos tècnic i aficionats en general vam veure l’abisme molt de prop. Deutes, amenaces de quedar-se sense camp, desprestigi per a tota la ciutat, pràctiques que voregen la legalitat i la immoralitat i una infinitat d’irregularitats que hauria estat el més normal del món que haguessin acabat amb un altre descens per al Lleida.

I no ha estat així, més aviat al contrari, ja que l’entrega de l’equip, la fortalesa de Gabri i per descomptat la il·lusió i formalitat en el compliment de les seues promeses que ha mostrat fins al moment Luis Pereira han aconseguit aquest petit miracle de jugar avui per tornar a la tercera categoria estatal, actualment denominada Primera RFEF, i seguir somiant per cotes més altes. I no seria just lloar la trajectòria esportiva de l’equip en aquesta convulsa temporada sense fer un especial recalcament en la fidelitat d’una cinquantena de seguidors que no han deixat l’equip mai sol. És molt fàcil pujar al carro dels guanyadors, però el mèrit de donar suport als teus en els moments més baixos és menys freqüent.

Avui serà a més un gran dia per a l’esport femení en general i per al futbol en particular. El Barça juga a Torí per revalidar el títol de la Champions, però la seua gesta va molt més enllà perquè, gràcies a Alexia Putellas, Aitana Bonmatí, Mapi León i resta de la plantilla, que han trencat tots els sostres de vidre que han invisibilitzat, quan no marginat, l’esport femení, avui les nenes ja tenen un espill on mirar-se i un camí molt més curt per arribar a la igualtat. I seguint amb la preciosa cançó de Joan Manuel Serrat, demà també pot ser un gran dia per a l’AEM femení, que ha traslladat a Lleida l’orgull i èxits del futbol femení i que necessita guanyar per continuar lluitant per la permanència.Torna l’AplecI si el Lleida, Barça i AEM tenen en suspens l’afició, a la capital de Ponent va començar ahir a la nit la festa més popular i multitudinària, l’Aplec del Caragol, que sense distinció d’ideologies, creences o origen uneix aquest cap de setmana milers i milers de persones al voltant d’un dels plats gastronòmics preferits dels lleidatans i que després dels dos anys de restriccions a les quals ens ha obligat la pandèmia, torna amb més força i il·lusió que mai.

Poc van pensar els quatre amics que es van reunir al xoperal del riu Segre per fer un caragolada, que la seua idea seria, quaranta-tres anys després, universal.