Alguna cosa falla en la base de la sanitat pública

L’assignació de places de formació de Metges Interns Residents va acabar divendres amb una clatellada per a Medicina de Família a Lleida, a tot Catalunya i, en menys mesura, a la resta de l’Estat. A Lleida van quedar desertes 10 de les 16 places (62 per cent); a Catalunya, 71 de 370 (20%), i a Espanya, 200 de 2.336 (8%). No es tracta que les places totals de MIR de totes les especialitats siguin més que el nombre dels graduats en Medicina que van aprovar l’examen, sinó que part d’aquests han renunciat a iniciar la formació aquest any perquè no volen ser metges de capçalera i les destinacions que sí que volien escollir ja estaven copades pels que tenien millor nota.

Es dona la circumstància que a Catalunya el departament de Salut oferia aquest any un plus salarial anual de 9.000 euros per als que triessin una plaça MIR de Medicina de Familia a les províncies de Lleida, Tarragona i Girona, 5.000 per als que ho fessin a l’àrea metropolitana de Barcelona i 7.000 per a la resta de la província de Barcelona. A l’hora de la veritat, aquesta mesura ha pesat molt menys que la percepció, no ja entre la població en general, sinó entre els mateixos professionals, que les condicions de treball als Centres d’Atenció Primària (CAP) són manifestament millorables i que s’han deteriorat encara més arran de la pandèmia de la Covid. Aquesta queixa no procedeix únicament dels sindicats, sinó que fa temps que la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFIC) alerta d’aquesta realitat i reclama que és necessari augmentar el nombre de facultatius.

D’altra banda, la pandèmia ha provocat que els pacients de molts CAP hagin vist restringit l’accés al seu metge de capçalera, i no només presencialment. Consultes que anteriorment eren assumides per aquesta figura ara depenen d’infermeria o del personal administratiu. No posem en dubte la capacitat d’aquests professionals per atendre-les, que segur que la tenen, però aquest canvi s’ha portat a terme en molts casos sense una informació prèvia a l’usuari.

Aquesta no és una qüestió fútil, perquè per als pacients d’un CAP, el seu referent sempre ha estat el facultatiu, per la qual cosa la seua confiança en el sistema sanitari pot veure-se’n ressentida si no reben una explicació clara dels canvis que s’introdueixen. El departament de Salut ha de prendre mesures per revertir el desprestigi de l’Atenció Primària entre els metges i per evitar la desconfiança dels pacients. Durant els últims anys, ha anunciat grans inversions i ha introduït nous perfils professionals com nutricionistes i psicòlegs.

Però la prova del nou que alguna cosa no s’està fent bé és que a Lleida i Catalunya el nombre de clients de la sanitat privada creix cada any des de principis de segle, malgrat la gran crisi després del crac del totxo i les que van originar les restriccions per la pandèmia.