La crisi de la fruita arriba a Barcelona

Els conductors que ahir al matí es dirigien des del Segrià fins a Barcelona per l’A-2 segurament es van sorprendre per una mena de processó lenta amb més de vuitanta vehicles. Es tractava de la marxa lenta convocada per la Plataforma en Defensa de la Fruita Dolça, que traslladava les seues reivindicacions per fer-se sentir a la plaça Sant Jaume de la capital catalana. Els agricultors i alcaldes d’una vintena llarga d’ajuntaments, els termes municipals dels quals van resultar greument afectats per les gelades de fa gairebé dos mesos, ja s’han atipat de promeses i bones intencions i reclamen respostes immediates a la Generalitat en forma d’ajuts directes per pal·liar les greus pèrdues del sector que, en alguns casos, arribaran fins al 70 per cent de la collita de fruita d’aquest estiu.

Però no només està en joc la producció de 50.000 hectàrees de finques, sinó la continuïtat de les centrals i els milers de llocs de treball que depenen del sector fructícola i que no podran ser ocupats. Segons alguns càlculs, aquest estiu només en caldran uns 10.000 davant dels 40.000 de les campanyes normals, la qual cosa dona idea de la magnitud de la tragèdia. Estem, doncs, davant d’una crisi econòmica de gran importància i d’unes conseqüències que no es registraven des de fa anys i que requereixen solucions urgents.

Com bé deia l’alcaldessa d’Aitona en un tuit, ahir, els que visitessin la plaça de Sant Jaume podien veure gratis una versió de la pel·lícula Alcarràs però reflectint la crua realitat d’un sector que ha patit, com tants altres, les conseqüències de la pandèmia i a què s’han sumat ara les inclemències de les gelades. És urgent que la Generalitat doni respostes a les justes demandes del camp i és necessari que la ciutadania recolzi també els agricultors comprant els seus productes i, per descomptat, a un preu just. Perquè no només d’aquesta suma de factors depèn el futur del camp, sinó que l’economia de Ponent en general es ressentirà, i molt, si el primer sector tarda a recuperar-se de la crisi actual.El català, més blindatFinalment i després de tres setmanes de dures negociacions que semblaven abocades al fracàs, els grups parlamentaris de PSC, ERC, Junts i els comuns van pactar ahir una proposició de llei en defensa del català a l’escola per fer front a la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que fixa un mínim del 25% de castellà a les aules.

Aquest acord permetrà portar la proposta al Parlament perquè sigui debatuda avui mateix. Tot indica, doncs, que ha imperat el seny i que els partits han vist que l’objectiu comú, que és preservar la rellevància del català a l’escola, és més important que les discrepàncies polítiques.