Explicacions insuficients

El president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat una reforma de la llei que regula el CNI per evitar que escàndols com el de l’espionatge amb Pegasus tornin a produir-se. Ho va fer durant la seua intervenció d’ahir en un ple monogràfic que va durar cinc hores. “Amb aquest Govern, no hi ha espai per a l’actuació il·legal de serveis de l’Estat”, va assegurar Sánchez, que també va anunciar que s’acceleraran els canvis en la llei de Secrets Oficials, vigent des del franquisme el 1968 i “impostergable per al líder de l’Executiu”, malgrat que porta anys bloquejada al Congrés.

En la seua intervenció, es va comprometre també a augmentar el pressupost per al CNI. Les explicacions del cap de l’Executiu, si bé molt necessàries, deixen els mateixos interrogants que abans d’iniciar-se la sessió: qui va comprar Pegasus i qui va ordenar les escoltes il·legals fetes els últims anys? Qui va rebre i rep els informes que es van fer durant els mandats del PP i que es van continuar fent amb el PSOE? Qui en disposa per filtrar-los als mitjans a la seua conveniència? Per què mentre el PSOE negociava amb ERC per formar govern a Espanya, s’espiava l’actual president de la Generalitat, Pere Aragonès, com un presumpte terrorista, membre d’una banda criminal o d’algú que amenaça la seguretat nacional espanyola? Partint de quins arguments jurídics es va espiar líders independentistes, advocats, alcaldes (com el de Mollerussa) o periodistes si totes les seues accions van passar pel Parlament de Catalunya amb llum i taquígrafs? Massa preguntes sense respostes i molt de treball al davant si de veritat es volen netejar les clavegueres.Alcarràs només seria un pobleEls productors de cine independents exigeixen al Govern de Pedro Sánchez que faci marxa enrere en els canvis introduïts en la nova Llei Audiovisual, que prima les grans plataformes i estudis en detriment dels independents o més modestos, com bé va explicar a Canes María Zamora, productora precisament de la pel·lícula Alcarràs, aquesta joia de Carla Simón filmada a Lleida, que explica la problemàtica fructícola del Baix Segre, amb actors d’aquí, en la nostra llengua i l’exhibició comercial de la qual ja ha superat el milió i mig d’euros, a banda de guanyar evidentment l’Os d’Or del Festival de Berlín. Alcarràs és la pel·lícula més vista a tot l’Estat des de l’estrena aquest 2022.

Si el talent independent, si els directors i productors que intenten anar més enllà del simple espectacle i expliquen històries que comporten reflexió, crítica social o debat veuen retallats els seus ingressos, la cultura en general perdrà la seua gran carta per subsistir i emocionar-nos amb històries que s’allunyen del circuit convencional i estrictament mercantilista.