Pirineus 2030, un ajornament inevitable

La Generalitat ha decidit ajornar la consulta sobre els Jocs Olímpics d’Hivern Pirineus 2030 per la falta d’acord amb Aragó, ja que és una candidatura conjunta. El president, Pere Aragonès, tenia previst firmar ahir el decret per celebrar el referèndum el 24 de juliol, però, a menys de dos mesos per a la cita amb les urnes, la incertesa que provoca l’enroc del govern de Javier Lambán ha provocat aquest ajornament. La consellera de Presidència, Laura Vilagrà, va assegurar que mantenen la voluntat de preguntar a la ciutadania sobre la conveniència de celebrar o no els Jocs i que per “respecte” prefereixen esperar, perquè volen que “quan es voti la gent tingui tota la informació” de com serà la candidatura i ara no la tenen.

Fa bé l’executiu català perquè no tindria sentit iniciar una campanya d’informació de què comportaran els Jocs per a Aran, Alta Ribagorça, el Pallars i la Cerdanya sense poder concretar on se celebrarà cada prova, quants esportistes s’acolliran, quines infraestructures seran necessàries i quins es quedaran per al futur i, per descomptat, quins plans té la Generalitat per aprofitar aquesta oportunitat de projecció mundial del Pirineu. Impulsar l’esport blanc ha de ser un dels pilars, però també assentar el turisme que ha frenat la despoblació a les comarques de muntanyes i complementar aquest progrés amb una economia agroramadera de gran valor ecològic i de diversitat i sense oblidar les grans oportunitats que el món online ofereix per a tota mena d’inversions sostenibles al Pirineu. Sense aquestes premisses i amb el boicot d’Aragó, que reclama una equitat que ja van segellar els equips tècnics i que Javier Lambán es nega a acceptar, és millor esperar que el COE aclareixi quina candidatura presentarà, amb quins socis i a quins territoris.

Quan tot estigui definit si no fracassen els esforços d’Alejandro Blanco serà el moment en el qual l’Alt Pirineu i Aran decidiran.

Rosa Fabregat

Merescut Premi Nacional de Cultura per a Rosa Fabregat. Va nàixer a Cervera el 1933, però aviat la família es va traslladar a Lleida i va quedar ancorada en la boira, parafrasejant el títol de la seua obra poètica. Va celebrar el guardó amb un “visca Catalunya lliure i feminista!”.

I és que malgrat les seues formes dolces, és una dona de caràcter. Va revolucionar la ciència-ficció inspirant-se en la seua etapa en un laboratori farmacèutic alemany. Una alta executiva en un context franquista en què les dones no podien obrir un compte bancari.

Als 70 recitava poesia amb una túnica per reivindicar el sacerdoci femení i va deixar de presentar-se a premis “perquè sempre els guanyaven els homes”. Una referència.