Una guerra sense guanyador i amb molts perdedors

Ahir es van complir cent dies des que el president rus, Vladímir Putin, va ordenar a les seues tropes envair Ucraïna: cent dies marcats per la destrucció, l’èxode, les morts i el patiment de la població civil. L’ofensiva continua sense final a la vista. Almenys 4.169 civils han perdut la vida des del 24 de febrer i 4.982 han resultat ferits, segons ha confirmat l’Oficina de l’Alt Comissariat de les Nacions Unides per als Drets Humans.

De les víctimes mortals, 268 eren menors d’edat –cada dia, de mitjana, més de dos nens moren, la majoria en atacs amb armes explosives en àrees poblades, segons l’Unicef–. Però es dona per fet que les xifres reals són més grans perquè hi ha zones fortament atacades com Mariúpol, on es creu que el nombre de víctimes mortals es compta per milers. Prop de 6,8 milions de persones, principalment dones i nens, s’han vist forçades a marxar del país, segons l’agència de l’ONU per als refugiats (ACNUR).

Almenys vuit periodistes han perdut la vida mentre cobrien la guerra i la invasió russa ha provocat una crisi humanitària sense precedents a tot el país. L’ONU calcula que 15,7 milions de persones necessiten ajuda humanitària. Les bombes han destrossat blocs d’habitatges, escoles, hospitals i altres infraestructures.

D’altra banda, l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO) calcula que almenys el 20 per cent de les collites d’hivern d’Ucraïna –sobretot el blat– podrien no ser recollides o plantades, la qual cosa reduirà encara més el subministrament mundial d’aliments, amb greus conseqüències per a Europa i altres parts del món. La guerra va provocar una commoció als mercats de cereals bàsics i olis vegetals i els preus es van disparar, i van assolir un màxim històric al març. El Programa Mundial d’Aliments estima que 276 milions de persones a tot el món ja s’enfrontaven a la fam aguda a començaments del 2022 i s’espera que aquesta xifra augmenti en 47 milions si el conflicte continua.

I així podríem escriure un llibre dels milers de misèries i tragèdies, personals i col·lectives, que la contesa bèl·lica està portant. I ara, cent dies després, diu l’ONU que “probablement” no hi haurà guanyador i insinua que el millor seria tornar a la situació del febrer, amb Putin dominant Crimea i part del Donbass. De veritat que els principals mandataris del món occidental i la mateixa ONU no sabien que això acabaria així? De què els haurà servit als ucraïnesos morir o perdre-ho tot? Quins avanços democràtics s’escriuran al llibre d’aquesta guerra? Europa tem haver perdut el relat d’aquesta crisi humanitària i no els falta raó.

Aquest conflicte hauria d’haver-se evitat quan encara es podia i sens dubte no hi haurà guanyador, però perdre-hi, hi perdrem tots, començant pels 140 milions de russos i els 41 d’ucraïnesos. Lamentable.