Una estació del segle XXI per a Lleida

Lleida té des de fa molts anys una de les estacions d’autobusos més decadents de les que hi ha a Catalunya en ciutats similars i fins i tot per sota, tant en prestacions com en instal·lacions, de municipis de Ponent com Tàrrega, per posar un exemple. Les administracions insisteixen que el transport públic és l’única alternativa viable per fer més sostenibles les ciutats i emetre menys contaminació amb què lluitar contra el canvi climàtic. Però aquestes paraules cauen en sac foradat quan observem, aquest dilluns mateix, com es col·lapsen les autovies i les carreteres d’accés a les ciutats per la impossibilitat d’arribar fins a destinacions turístiques amb autobusos o trens amb mínimes garanties de no tardar una eternitat o de no viatjar amuntegats.

Es marquen uns objectius de futur sense que s’hagin resolt les problemàtiques del present i disposar d’una estació d’autobusos del segle XXI, amb informació de trajectes i destinacions, horàries, venda de bitllets intel·ligent i presencial, enllaços amb diverses rutes i, per descomptat, amb uns autocars moderns i confortables, és prioritari per a Lleida ciutat abans de plantejar qualsevol alternativa al vehicle privat, sigui per anar a treballar, per anar a comprar, viatges familiars, lleure, etc. Per tot plegat és sens dubte una bona notícia que la nova estació d’autobusos de la capital, les obres de la qual començaran l’any vinent i han d’estar acabades el 2025, contempli aquestes prestacions i millores. Començar les cases per les teulades no ha estat mai operatiu.

Johnson, tocat

El primer ministre britànic, Boris Johnson, va conservar aquest dilluns el seu lloc al capdavant del Govern gràcies al suport d’una mínima majoria de diputats conservadors en la moció de censura interna sobre el seu lideratge plantejada pels mateixos parlamentaris del seu grup, el Partit Conservador.

Tanmateix, la majoria de Johnson va ser tan exigua (148 parlamentaris conservadors, d’un total de 359, van votar per retirar-li la confiança) que deixa els tories molt dividits per l’escàndol de les festes a Downing Street durant la pandèmia. El primer ministre, que va arribar al poder per un procés molt similar al seu partit que va obligar a dimitir Theresa May, treu ferro a la votació i demana girar full per centrar-se en els problemes dels britànics. No li serà tan fàcil, el 60% dels ciutadans del seu país, molts dels quals van votar contra el Brexit que ell va impulsar i va concretar, opinen que els seus escàndols l’impossibiliten per dirigir Downing Street, que té molts reptes al davant, la majoria dels quals són precisament conseqüència de la sortida de la Unió Europea i de la Covid, que ell va menystenir.

Una victòria, doncs, amb gust de derrota.