EDITORIAL
La imparable pujada dels combustibles
El preu de la gasolina i el dièsel torna a pujar un altre esglaó de rècord a les estacions de servei i ahir es pagava en sortidors de Lleida a 2,21 euros el litre la de 95 octans i per sobre dels 2,30 la de 98. Com la llum o la bombona de butà, els combustibles no s’escapen dels intensos efectes de la inflació que alenteix i encongeix l’economia europea i espanyola. En les últimes setmanes es continuen encadenant xifres històriques.
El descompte de 20 cèntims que es va instaurar a l’abril i que es prolongarà fins a finals d’estiu no ha alleujat especialment les butxaques dels conductors, les economies dels quals continuen compromeses. El preu del barril de petroli Brent, la referència a Europa, s’ha tornat a situar per sobre dels 120 dòlars i és una de les causes de l’augment general de preus. Però el més determinant va ser l’origen i el desenvolupament de la guerra a Ucraïna.
Això ha provocat que Europa veti la importació del petroli i gas rus, que subministra el 10% del planeta, al seu territori. Per contenir els seus efectes, l’Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP) va anunciar la seua intenció d’augmentar la producció per sobre dels 432.000 barrils diaris previstos des de fa mesos a 648.000 barrils al juliol i l’agost. Una cosa que ha acabat resultant contradictòria.
Complicada situació energètica que pot acabar perjudicant i molt tota l’economia i que requereix urgents solucions, tant de l’Estat espanyol com de la Unió Europea. La situació és insostenible i el límit del preu del gas aprovat per Brussel·les només és un alleujament temporal i delimitat.Calor i canvi climàticEl maig passat, la província de Lleida va assolir els 38,4 graus i la calor sostinguda des de principis d’aquell mes és encara un fenomen anòmal, però es convertirà en la tònica dominant del clima a Catalunya a curt termini, potser en poc més d’una dècada. Així ho indicava Salvador Samitier, cap de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic, en el reportatge que vam publicar dijous.
Paral·lelament, Jordi Camins Just, que fa quaranta anys que estudia i documenta l’evolució de les glaceres, assegura que l’any 2050 ja no en quedarà cap a tota la serralada pirinenca. Més nits tropicals, arbres que emigraran a cotes més altes o pistes d’esquí per sobre de la cota 1.800, són altres conseqüències del canvi climàtic que ja ens afecta i que també provocarà períodes de sequera prolongats. No és evidentment el primer canvi geològic que ha patit la Terra en els seus 4.540 milions d’anys, però sí que és el primer que hem accelerat nosaltres amb l’escalfament global i hem de prendre mesures per no hipotecar el futur dels nostres fills i nets.