Força Lleida, l’èxit que tot encaixi

Un equip sense afició és com un cotxe sense gasolina, que per moltes bones prestacions de les quals disposi difícilment podrà arrancar. I, evidentment, per molt fidels seguidors que tingui un club, sense una directiva que assigni recursos, prengui decisions, resolgui problemes i sàpiga comunicar entre les diferents seccions de l’entitat, jugadors i entrenador ho tindran molt complicat per avançar. Quant al tècnic, és el motor que fa funcionar tot el sistema i que transforma, estimula i engrandeix, o encalla, el moviment.

Finalment, la plantilla és com cada un de les parts d’un vehicle, indispensables perquè l’engranatge funcioni. Que s’aconsegueixi en una temporada encaixar totes aquestes peces i a sobre amb un pressupost modest, és el miracle esportiu que ha aconseguit aquest any el Força Lleida, que amb un equip totalment renovat ha fet tornar a vibrar Lleida amb la il·lusió de retornar a l’elit del bàsquet i poder jugar la pròxima temporada a l’ACB. De moment ja s’ha complert l’objectiu de jugar la Final Four, que ens enfrontarà al Girona per un lloc a la final i, si es guanya, l’ICG estaria a un sol partit del somni.

Cal ser ambiciosos i encara que conscients que els rivals són també de primer nivell, l’equip de Marc Gasol és molt potent i, si se supera, probablement esperaria un Estudiantes (s’enfronta al Palència, que no ha jugat mai a l’ACB), que és un dels equips històrics de la lliga espanyola. El coratge, l’entrega, la resistència, el bon joc del Força Lleida i la comunió entre el Barris Nord i l’equip ens han portat a les portes de la glòria. Només falta creuar-la.

Força Lleida!Solidaritat obligatòriaEl Consell de Ministres d’Interior de la UE va aconseguir divendres a la nit a Luxemburg un acord polític sobre el mecanisme de solidaritat obligatòria per al repartiment de refugiats entre països europeus, una de les peces clau del pacte migratori llançat per la Comissió Europea el setembre del 2020 i que portava gairebé dos anys estancat. Brussel·les obtindrà els propers dies l’oferta de places dels països disposats a col·laborar en futurs repartiments en cas de crisi migratòria en un o diversos estats comunitaris. Una vegada que estigui en vigor la norma, els socis que no desitgin col·laborar hauran de fer una contribució econòmica o ajudar financerament altres socis a costejar la devolució de migrants en situació irregular o sense dret a l’asil.

Pot resultar trist que la solidaritat sigui obligatòria, però el que no se sostenia és que mentre que uns països assumien per responsabilitat i humanitat aquests moviments migratoris, d’altres sempre miressin cap a una altra banda.