Els incendis que no cessen

Un espectacular incendi de vegetació va obligar dilluns a tallar la carretera LL-11 a Lleida ciutat durant unes dos hores, així com la circulació de trens entre la capital del Segrià i Puigverd, davant de la proximitat de les flames a les vies. Els matolls i bardissa existents als terrenys i marges d’aquestes dos vies van ser els que van propiciar la ràpida propagació del foc, que en plena onada de calor és tot un perill. Convindria que totes les administracions extremessin la neteja d’aquests solars, vies i terrenys abandonats perquè ja portem desenes de petits incendis aquesta primavera i, amb el termòmetre proper als 40 graus i la sequera, pot ser un estiu molt complicat.

Els Bombers de la Generalitat ja van advertir fa uns dies que s’atansen uns mesos molt difícils, com els anys 2005 i 2012, perquè a la sequera de l’hivern l’ha succeït una estratosfèrica pujada prematura de les temperatures que fa témer grans incendis forestals. Les precaucions que hem d’extremar davant d’aquesta situació són conegudes de tothom, encara que és evident que no tots els ciutadans ni administracions les compleixen. Les burilles de tabac continuen sent presents en molts dels focs declarats, així com els residus que anem deixant de forma negligent o la falta de neteja ja esmentada de cunetes, vorals o marges de les carreteres.

Una altra causa molt comuna és la produïda per maquinària diversa, les espurnes de la qual prenen ràpidament davant la sequedat de l’entorn. I, evidentment, els incendis intencionats, que desgraciadament segueixen sent comuns. La temperatura tocarà sostre aquest divendres i, malgrat que l’onada de calor seguirà encara uns dies, ja no serà tan asfixiant.

Precaució i prevenció són les dos claus perquè no hàgim de lamentar desgràcies forestals, econòmiques i fins i tot personals en aquest període tan extrem que patim, sobretot a les àrees boscoses, però també en pobles i ciutats. No podem abaixar la guàrdia.

Futbol femení, un altre passet

La selecció espanyola femenina fa un altre pas important en el seu desenvolupament, i ho fa ara als despatxos. La Federació va anunciar ahir que igualarà les condicions econòmiques de la selecció femenina i de la masculina. L’acord no vol dir que cobraran el mateix, això encara queda lluny, però sí que s’igualaran les primes i els drets d’imatge, que són les retribucions que reben els jugadors i jugadores de la selecció, ja que no es cobra un sou com a tal. El pacte arriba després d’una amenaça de plantada de les dones i després de llargues i dures negociacions. No és una igualtat total, però sí un nou pas per aconseguir-la.