A la una del migdia a 34 graus

Entenem que les decisions que pren Educació han de ser sempre de caràcter general i que potser des d’un despatx de Barcelona amb aire condicionat costa imaginar-se el que és una classe amb una trentena de nens a 34 graus de temperatura o més a les 13.00 hores, com els que hem patit a Lleida aquesta última setmana. Però precisament perquè cada centre té un director o directora que coneix millor que ningú les condicions de cada col·legi i en qui la conselleria delega la responsabilitat pel bé comú educatiu i personal dels alumnes, costa d’entendre com s’ha rebutjat de soca-rel, sense cap alternativa, la proposta dels responsables d’instituts de Lleida d’acabar les classes a aquella hora en lloc d’haver de seguir amb la jornada lectiva una hora i mitja o dos hores més. Se’ns fa complicat acceptar que la recepta sigui “abaixar persianes i beure aigua”, evidència que els professors coneixen de sobres i que no és resposta adequada per als professionals de l’ensenyament.

Lamentem haver de recórrer al victimisme de sempre sobre la llunyania de Ponent i el Pirineu i Aran dels centres de presa de decisions, però només així s’entén que, davant de l’onada de calor que patim, no es tingui prou cintura per adaptar els horaris a cada territori. A més, i tenint en compte que la calor estiuenca s’avança i es prolonga cada vegada més, s’haurà d’afrontar la implantació d’aire condicionat als centres.

La proximitat de Sant Joan

Els incendis del Solsonès, la Noguera i ara també a l’Alt Urgell i Segrià han comportat que ahir a la nit els organitzadors de les falles de la Pobla de Segur decidissin, per recomanació dels Bombers, baixar les torxes sense encendre-les i convindria que la Generalitat anés marcant un protocol per a la nit de Sant Joan de la setmana que ve, tant en relació amb les fogueres i falles com en la venda de petards, les explosions de la qual sempre s’avancen uns dies a la nit més curta de l’any, que marca el solstici d’estiu. La sequera i les elevades temperatures estan convertint en un polvorí milers d’hectàrees de cultiu, sotabosc, boscos i matolls de moltes comarques, que tenen un alt risc d’incendiar-se a la més mínima incidència.

A més, ja s’ha acordat tancar l’accés a diversos paratges naturals per frenar precisament aquesta intervenció humana molt present en la majoria de focs. Sortim just d’una pandèmia i tots tenim moltes ganes de tornar a celebrar les nostres tradicions, de les quals Sant Joan ocupa un lloc destacat, però la prudència obliga a prendre decisions i sens dubte els petards són en aquesta actual situació un perill que cal evitar en la mesura que sigui possible.