Llums i ombres de la sanitat a Lleida

La sanitat pública de Lleida ha d’estar capacitada per prestar tota l’atenció que necessiten els habitants de la província i, alhora, aquests han de tenir la màxima equitat d’accés, independentment que visquin al Pirineu o al pla, en zones urbanes o rurals. Aquesta és una de les prioritats que s’ha fixat el nou gerent territorial de l’Institut Català de la Salut (ICS), Alfons Segarra, i està previst que la setmana vinent es faci un important pas endavant en aquest sentit amb la posada en marxa a l’hospital Arnau de Vilanova d’un PET-TAC, un equip clau per al diagnòstic i seguiment dels tumors i que ja d’entrada evitarà uns 1.700 trasllats a Barcelona a l’any. Aquesta màquina –que durant un temps serà provisional, al ser portàtil, fins que estigui instal·lada la fixa– se suma a altres equipaments de tecnologia punta adquirits en els últims anys o mesos per als hospitals Arnau i Santa Maria, com per exemple els dos robots Da Vinci o el Loop-X per a cirurgies de columna i de crani.

La tendència que la tecnologia punta només arribava als centres sanitaris de Lleida quan ja s’havia instal·lat en tots els de Barcelona sembla que està canviant. Cal felicitar-se per això, tot i que és necessari no oblidar un altre assumpte vital per al bon funcionament de la sanitat, que és el dels professionals. També en aquest àmbit hi ha hagut avanços, amb la contractació d’una quarantena de metges per a l’Arnau i el Santa Maria i la cobertura de deu places MIR que havien quedat vacants a Medicina de Família després d’ampliar-se la quota per a facultatius extracomunitaris.

Tanmateix, les queixes que hi ha hagut aquesta setmana a la Segarra denunciant la falta de metges per cobrir baixes en ambulatoris i consultoris constaten que queda molt per fer, especialment a les zones menys poblades i amb més nuclis disseminats. La tecnologia punta és indispensable per tenir una bona atenció sanitària, però el factor humà, en aquest cas els professionals, encara ho és més.

Una queixa a tenir en compte

Alcaldes de poblacions afectades pels incendis a la Noguera i el Solsonès es van queixar divendres que els cossos d’emergència a penes permeten participar els voluntaris locals i membres de les associacions de defensa forestal (ADF) en el dispositiu contra els incendis. Ara la prioritat és apagar els focs, però seria bo que aquesta queixa no caigués en sac foradat.

Els veïns i membres de les ADF no poden ni han de substituir els bombers; tanmateix, i com destaquen els alcaldes, no hi ha ningú que conegui el terreny com els que hi viuen, aspecte que haurien de tenir molt en compte els responsables dels operatius contra incendis.