Fogueres, petards i seny

La celebració del solstici d’estiu amb foc durant la nit de Sant Joan és una tradició ancestral i una de les modalitats d’aquesta festa, les falles del Pirineu, ha estat declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco. Mantenir les tradicions, i més una de tan simbòlica a Catalunya com aquesta, és molt positiu, però això no significa que hagin de ser immutables. Cal tenir en compte que les condicions climàtiques no són les mateixes que fa unes quantes dècades.

Resulta ociós insistir en els efectes de l’escalfament global, que hem pogut comprovar les últimes setmanes. Precisament, la sequedat extrema de boscos i camps ha portat diversos ajuntaments, especialment de pobles situats en zones rurals, a suprimir les tradicionals fogueres com a mesura de prevenció davant de possibles incendis. Aquesta mesura no resulta del gust de tothom, però en ocasions passar-se una mica de prudent és millor que temptar a la sort.

Ahir a la tarda van caure fortes tempestes a la major part de la província, però matolls i males herbes tornaran a estar secs demà llevat que hi hagi noves pluges o augmenti sensiblement la humitat. A més, si realment es donen les condicions adequades, sempre és possible rectificar la decisió inicial. La situació actual és susceptible de repetir-se amb freqüència els propers anys d’acord amb l’evolució del clima, per la qual cosa de segur que caldrà continuar prenent mesures per adaptar-se a aquesta realitat, com ja han fet els organitzadors de falles com les de la Pobla de Segur i Sort, els participants de les quals van baixar des de la muntanya amb les torxes apagades i només els van calar foc una vegada ja estaven dins del municipi.

Les precaucions també són recomanables amb els petards, l’altre element emblemàtic de la festa. Tanmateix, en aquest cas també s’ha de fer referència a altres elements vinculats al canvi en l’estil de vida respecte a fa uns anys. Un és la sensibilitat amb l’excés de soroll, que ha motivat que la normativa sigui cada vegada més restrictiva amb l’objectiu d’intentar reduir la contaminació acústica.

Un altre és la creixent sensibilitat pel benestar dels animals de companyia –que recentment s’han traduït que a Espanya hagin passat per llei a ser “éssers sentents”–, la majoria dels quals pateixen alteracions en el seu comportament a causa del soroll que generen les explosions de petards. Tenir en compte aquestes qüestions no representa que calgui prohibir o limitar severament l’ús de la pirotècnia, però sí que han d’estar sotmesos a la mateixa regulació que un altre tipus d’activitats. Una cosa és que siguin protagonistes de la nit de Sant Joan o d’altres festes, i una altra el seu ús indiscriminat en qualsevol lloc i hora. Amb seny, no hi ha d’haver problema a adaptar les festes als nous temps.