El turisme, un actiu del Pirineu

És més que evident que el Pirineu de Lleida necessita un pla d’inversions definit i concret que inclogui des d’infraestructures fins a sanitat, educació i habitatge. Per descomptat que la diversificació de la seua economia, amb una millor gestió forestal, més suport a la ramaderia i recuperació de l’agricultura, massa abandonada durant molts anys, i la implantació d’empreses és vital per assentar els habitants a les comarques de muntanya. No cal dir que és imprescindible la urgent millora de les connexions digitals sense les quals la meitat d’aquestes millores o projectes quedarien minvades.

Però el que ningú pot negar, per molt en contra dels Jocs Olímpics d’Hivern que s’estigui, sigui per raons mediambientals, polítiques o econòmiques, és que el turisme ha aconseguit frenar la despoblació sagnant que anaven acumulant els dos Pallars, la Val d’Aran, l’Alt Urgell, l’Alta Ribagorça, la Cerdanya i el Solsonès al segle XX. Les estacions d’esquí primer i els esports d’aventura, després, juntament amb una millora més que notable de la restauració, l’hostaleria i el lleure i la cultura, han aconseguit crear ocupació i no només assentar sinó atreure persones a la muntanya a la recerca d’una vida menys estressant i de qualitat. Agricultura i vi d’altura, artesania culinària, romànic de la Vall de Boí i de tot el Pirineu, senderisme, cases rurals, càmpings, pesca, ornitologia, esports de l’aire i una infinitat d’iniciatives particulars i públiques que han sorgit de l’explotació turística que sens dubte han millorat la vida dels habitants d’aquestes comarques i han obert múltiples possibilitats de progrés.

Les xifres de visitants dels dos estius de pandèmia han reforçat encara més la desestacionalització del turisme de Lleida, no centrat ja exclusivament en l’esquí. Aquest pont de Sant Joan segueix en la mateixa línia de recuperació general dels visitants a tot Catalunya, i els registres d’ocupació de comarques costaneres o Barcelona mateix no resten l’interès, ja estable, dels turistes pel Pirineu de Lleida. Ara, el que correspon, doncs, és mantenir aquestes bones xifres i suplir els dèficits històrics de la muntanya de Lleida per diversificar la seua economia.Ningú guanyarà la guerraNi Rússia serà derrotada ni Ucraïna es rendirà és una bona anàlisi de la situació que viuen aquests dos països en una guerra que perjudica tothom i de la qual ningú sortirà guanyador.

Si la UE, els EUA, la Xina i l’ONU són coneixedors d’aquesta realitat, per què s’allarga l’agonia dels milions de ciutadans ucraïnesos i russos que seran els més perjudicats pel bany de sang? Resulta del tot incomprensible a l’Europa del segle XXI.