OTAN, tornar a la guerra freda

Reunits a Madrid, els líders de l’OTAN van pactar ahir el document que “reafirma” els seus valors i propòsits, resumeix la seua avaluació col·lectiva de l’entorn de seguretat, impulsa l’adaptació estratègica de l’OTAN i orienta el seu futur desenvolupament polític i militar. El Concepte Estratègic de Madrid assenyala Rússia com “l’amenaça més directa i significativa” per a la seguretat de l’àrea transatlàntica, i per primera vegada, es refereix a la Xina com a “desafiament sistèmic” als interessos i valors de l’Aliança. “L’aprofundiment de l’aliança estratègica entre la República Popular de la Xina i la Federació Russa, amb els intents complementaris de debilitar l’ordre internacional basat en regles, va en contra dels nostres valors i interessos”, afirma el nou Concepte Estratègic, que substitueix el que es va pactar a Lisboa el 2010, que es referia a Moscou com a “soci estratègic” i a penes feia referència a Pequín.

El document situa també al radar de l’OTAN el seu flanc sud, des d’on poden arribar desafiaments específics com el terrorisme o els estats fallits, però també terreny de joc per a la influència xinesa i russa. “Els conflictes, la fragilitat i inestabilitat de l’Àfrica i l’Orient Mitjà afecten directament la nostra seguretat i la dels nostres socis. El veïnat sud de l’OTAN, en particular l’Orient Mitjà, el nord de l’Àfrica i les regions del Sahel, afronta desafiaments demogràfics, econòmics, polítics i de seguretat” que “ofereixen un terreny fèrtil per a la proliferació de grups armats no estatals i organitzacions terroristes”.

D’altra banda, els líders aliats han convidat oficialment Suècia i Finlàndia a convertir-se en socis de l’OTAN. La decisió dels països nòrdics de trencar amb la tradició de neutralitat i atansar-se a l’organització militar “demostra que la porta de l’OTAN està oberta, que Vladímir Putin no ha aconseguit tancar la porta de l’OTAN i que respectem el dret de cada país a triar el seu camí”. En resum, un nou concepte estratègic en un món més perillós que en lloc de forçar aliances de pau, democràcia i progrés global, basa la seua estratègia a tornar a una guerra freda, que ara podríem denominar “calenta”, centrada bàsicament en els interessos polítics, econòmics i militars dels Estats Units.

No sembla un futur gaire esperançador, i menys quan al text de reafirmació de l’Aliança Atlàntica es barregen temes de demografia, per tant, migració, que no tenen res a veure amb el concepte de defensa davant d’agressions exteriors que va forjar l’OTAN, organització que no és econòmica, ni social, sinó un exèrcit d’ordre mundial per a suposats atacs de tercers. Europa, amb l’Espanya del PSOE d’amfitriona, torna a deixar passar una oportunitat per tenir veu pròpia i fer de pont diplomàtic entre Rússia i els EUA i es limita a unir-se a totes les tesis nord-americanes sobre el perill rus i xinès.