Crònica d'una jubilació anunciada

Un dia “trist” malgrat comptar amb el suport dels companys de professió i dels veïns del Pallars Sobirà. El pastor Ramon Cornellana va carregar ahir les 450 ovelles del seu ramat, l’únic que quedava a Farrera, per traslladar-les a Puiggròs. Ja no tornaran a les pastures del Pirineu perquè ell penjarà la gaiata. Es jubilarà abans d’acabar l’any, “fart”, segons va denunciar a SEGRE, dels atacs de l’os. Dos de consecutius el dilluns 27 i el dimarts 28 de juny van ser les dos gotes que van fer vessar el got. Se li van morir cinc animals i cinc més han desaparegut.

Més enllà de les pèrdues econòmiques, Cornellana diu que no vol tornar a passar per “l’angoixa” d’enfrontar-se una altra vegada a una situació com aquesta. La Generalitat replica que se li van oferir mesures preventives i diu que aquest ramader ja tenia previst jubilar-se aviat, però aquest cas posa en evidència que cal retrobar l’equilibri per fer possible que l’activitat agropecuària a les comarques de muntanya sigui compatible amb el respecte a la diversitat ecològica. Sense agricultors ni ramaders no hi ha país. No només es multiplica el risc d’incendi forestal, sinó que el desarrelament porta a la despoblació. Cornellana és la quarta generació de pastors transhumants de la família. La seua jubilació va més enllà de l’anècdota personal. “Només he rebut bones paraules, però cap solució”, es queixava ahir. I és que, encara que l’administració compensi pels atacs dels plantígrads, no només és una qüestió de diners, també d’acompanyament. Cal buscar complicitats perquè no hi hagi més ramaders que renunciïn a la seua feina perquè no ens ho podem permetre com a societat.Les xifres són alarmants. La cabanya del sector de l’oví a les comarques de Lleida ha caigut un 16% en només cinc anys i ha passat així d’un cens de 225.198 animals el novembre del 2016 als 189.557 que es van comptabilitzar el 2021, segons assenyalen les dades del departament d’Acció Climàtica. En el conjunt de Catalunya el descens no ha estat tan dràstic i s’ha quedat en un 12,4% en un lustre, al passar de 533.289 a 466.884 animals. També s’han perdut explotacions.

A la dècada dels noranta n’hi havia un miler a les comarques de Lleida i ara són poc més de cinc-centes.Des del sindicat Unió de Pagesos, van recordar ahir que la majoria de ramaders del Pirineu tenen més de seixanta-cinc anys i van alertar que la gestió de la fauna protegida no està fent possible l’adequada coexistència amb la ramaderia. S’imposa la necessitat d’arribar a grans consensos si no volem que els paisatges de postal siguin només això, jardins exòtics per a l’esbarjo d’urbanites. La convivència és possible si s’entaula un diàleg que fugi de la crispació i els prejudicis.