Un horitzó negre

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va instar ahir els països de la UE a preparar-se per a possibles nous talls de subministrament de gas rus, inclosa una interrupció total dels fluxos, i va recordar que Brussel·les prepara un pla d’“emergència” que presentarà a mitjans de juliol. En un debat al Parlament Europeu, Von der Leyen va aplaudir que diversos estats membre entre els més dependents del subministrament rus de gas ja hagin posat en marxa plans nacionals de contingència davant d’aquests possibles talls de cara al proper hivern, però es va mostrar convençuda que serà necessària la “coordinació europea i acció en comú”. Va afegir que “ens hem de preparar per a més disrupcions en el subministrament de gas, incloent-hi un tall complet per part de Rússia.

Actualment, 12 estats membres es veuen afectats parcial o totalment per reduccions en el subministrament de gas. És obvi que el president rus, Vladímir Putin, continua utilitzant l’energia com a arma”, i si Von der Leyen veu el futur negre, no l’entreveu gaire més encoratjador el conseller d’Economia, Jaume Giró, que, responent una pregunta al Parlament, va incidir en la necessitat d’aprovar els pressupostos de la Generalitat de l’any vinent davant de “l’horitzó d’incerteses” que presenta el context internacional, l’alta inflació actual i l’augment dels preus dels combustibles. D’aquesta manera, tot apunta que podem preparar-nos per a una tardor calenta en què tornarà a imperar aquell mètode tan gastat com és estrènyer-se el cinturó.Sense aigua al segle XXILa manca d’aigua potable, i del que sigui, per desgràcia encara és habitual en països subdesenvolupats.

Però que això ocorri en ple segle XXI a Ponent, zona per la qual transcorren els rius més cabalosos de Catalunya i on la producció hidroelèctrica és capdavantera, és del tot injustificable i imperdonable. Això ve a tomb perquè, després de 27 llargs dies, els 2.396 veïns de Torres de Segre encara no disposen d’un servei tan bàsic com és el del subministrament d’aigua potable i, per tant, no poden usar la xarxa pública ni per beure ni per cuinar. A algú li passa pel cap que una situació similar es repeteixi a Barcelona, per posar un exemple, i en el ple de l’estiu? Segur que no.

És per això que cal buscar solucions que no siguin puntuals per a un problema que es repeteix massa sovint per la contaminació de les aigües. De moment Torres de Segre trampeja el temporal repartint 2.700 garrafes a la setmana, finançades per la Diputació i l’Agència Catalana de l’Aigua i treballa per millorar la depuradora. Però els seus veïns continuen patint unes carències inconcebibles al segle XXI.