L'esperit d'Ermua i la memòria històrica

L’acte d’homenatge d’Estat a Miguel Ángel Blanco amb motiu del 25 aniversari de l’assassinat per part d’ETA d’aquest regidor del PP va servir sobretot per recordar el que es va denominar l’“esperit d’Ermua”, la localitat biscaïna de la qual era regidor i que ahir va acollir aquesta commemoració. Com van indicar tots els que van prendre la paraula, el segrest i la posterior execució de Blanco amb dos trets al cap van marcar un abans i un després que va ser clau per al declivi definitiu de la banda terrorista. El segrest va provocar una mobilització sense precedents al País Basc i a tot Espanya per demanar l’alliberament del regidor del PP, un jove de 29 anys.

Que ETA fes cas omís d’aquest clam i l’assassinés va motivar la repulsa unànime de la societat, a excepció de l’entorn més proper a la banda. Les mobilitzacions cíviques a la mateixa Euskadi contra la violència es van veure molt reforçades i a nivell estatal va facilitar que la lluita antiterrorista deixés d’utilitzar-se com a ariet polític per desgastar l’adversari. D’alguna manera, va ser el principi del final d’ETA, que s’acabaria dissolent el 2018 deixant un negre balanç de 864 assassinats i 3.000 atemptats.

La paradoxa de l’acte d’ahir és que la majoria dels que van prendre la paraula van apel·lar a la unitat i van coincidir en la necessitat de mantenir viva la memòria del que havia succeït perquè les noves generacions no caiguin en la temptació d’usar la violència, però la realitat és que el PP ha emprat aquest 25 aniversari com a arma llancívola contra el govern del PSOE i UP a compte de la llei de Memòria Democràtica aprovada pel Congrés. El seu líder, Alberto Núñez Feijóo, va anunciar dissabte que si governa la derogarà. El motiu que al·lega és que el PSOE ha pactat alguns aspectes amb Bildu, en especial una comissió tècnica que faci un estudi sobre els supòsits de vulneració de drets humans a persones per la seua lluita per la consolidació de la democràcia, els drets fonamentals i els valors democràtics, entre l’entrada en vigor de la Constitució i el 31 de desembre del 1983, que inclou la Transició i el primer any del govern del PSOE.

És cert que Bildu, successora de l’antiga Herri Batasuna, ha de condemnar d’una vegada la violència, però cal preguntar-se si la millor via és marginar-la de la vida política identificant-la amb una banda terrorista que ja no existeix, com si res hagués canviat els últims 25 anys, i si és impossible qüestionar res de la Transició, mentre que d’altra banda el PP pacta amb un partit que manté postulats neofranquistes com Vox. Segur que la llei de Memòria Democràtica té punts discutibles, però amb generositat i altura de mires per totes les parts no hauria de ser tan difícil arribar a un acord ampli. Tanmateix, aquestes dos virtuts amb prou feines s’aprecien en l’actual panorama polític.