Submissions i punxades

Després de gairebé dos anys de restriccions més o menys dràstiques en l’oci nocturn a causa de la pandèmia de Covid, aquest estiu es viu una eclosió d’activitat festiva als locals. Tanmateix, un element enfosqueix aquesta nova normalitat tan esperada. Es tracta de l’augment progressiu de denúncies de submissió química que tenen com a objectiu agredir sexualment o robar en la majoria dels casos a dones.

No és una tècnica nova però desgraciadament s’estén com la pólvora. Primer van ser els casos de subministrar drogues a les begudes, ja sigui en forma de pastilles o en pols, cosa que produeix amnèsia, sedació, desinhibició i fins i tot al·lucinacions, de forma que l’afectada pràcticament no és conscient del que li passa. A més, com que els seus efectes duren poc, les anàlisis mèdiques posteriors no en detecten la presència i és molt difícil poder denunciar l’agressió.

Per evitar aquestes situacions, algunes discoteques reparteixen o aviat ho faran tapes per als vasos per impedir que algú pugui introduir substàncies químiques en les consumicions amb la intenció de cometre una agressió o violació sexual.Però els depravats que se serveixen d’aquests mitjans han fet un pas més i han posat en marxa un altre mecanisme, igual de pervers, que consisteix a punxar les víctimes, la qual cosa suposa un mètode més sofisticat de crueltat. “Aneu molt amb compte i si noteu una punxada, demaneu ajuda ràpid”. Aquest va ser el consell de la Miriam, una jove que dimecres va denunciar a Twitter que havia estat víctima d’una submissió química en una discoteca de Barcelona “En 10 minuts em vaig desplomar, vaig quedar semiinconscient, sentia que havia de dir que sí a tot el que em diguessin.

No tenia voluntat, no podia controlar res”, va explicar la jove que, per sort, va ser atesa pel personal del local d’oci. Però el pitjor és que aquest exemple no és un cas aïllat. Els Mossos d’Esquadra havien rebut fins divendres disset denúncies per punxades en discoteques de Lloret de Mar i Barcelona i les dades de l’Institut Nacional de Toxicologia dels últims cinc anys indiquen que aproximadament en el 33% de les agressions sexuals, és a dir, en una de cada tres, els agressors van cometre la violació gràcies que la víctima estava sota submissió química.

Estem doncs davant d’un panorama preocupant i desolador. És difícil d’entendre que la meitat de població, que és la que conformen les dones, hagi d’extremar les precaucions a l’hora de disfrutar del temps de lleure i que la situació, malgrat els avanços socials i les campanyes de tot tipus, sembli que vagi a pitjor i amb mètodes cada vegada més sofisticats. Fins que no s’acabi amb la xacra de la violència contra les dones, del tipus que sigui, no podrem considerar que som una societat avançada.