Estalvi energètic o pedaç cosmètic

El Govern central té previst aprovar demà una sèrie de mesures per impulsar l’estalvi energètic. Així ho va anunciar divendres el president, Pedro Sánchez, sense entrar en detalls. No obstant, va transcendir que el pla és que empreses, comerços, transports i hotels hauran de tenir l’aire condicionat a un mínim de 27 graus, mentre que el límit màxim per a la calefacció a l’hivern serà de 19, en línia amb l’establert per a les dependències de l’administració general de l’Estat.

Aquesta iniciativa és la conseqüència de l’acord amb Brussel·les per reduir un 7% el consum de gas a Espanya, retallada que en el conjunt de la Unió Europea ha d’arribar al 15% fins al proper mes de març, amb l’objectiu de reduir la dependència energètica de Rússia. D’entrada, cal admetre que tot el que sigui fomentar l’estalvi energètic és positiu. Per molt llec que se sigui en aquesta matèria, segur que gairebé tothom ha sentit o llegit alguna vegada el principi bàsic que “l’energia ni es crea ni es destrueix, només es transforma”, enunciat pel químic Antoine Lavoisier al segle XVIII.

Ha passat molt temps i hi ha hagut molts avenços, però res indica que la capacitat de transformar i treure profit de l’energia sigui infinita en un món on la població creix de forma exponencial. La invasió d’Ucraïna per part de Rússia i les sancions de la UE a aquest país han dificultat i encarit el subministrament de gas, però el seu preu ja havia augmentat considerablement des de finals del 2020, i el mateix ha succeït amb el petroli. La tardor passada el gasoil va arribar a ser racionat en diverses províncies de la Xina, i ara hi ha seriosos problemes de subministrament a l’Argentina, Sri Lanka i diversos països africans.

La guerra a Ucraïna només ha fet que agreujar un problema ja existent i de caràcter mundial. Precisament, aquesta última és una de les claus que els líders internacionals obvien a l’hora de buscar solucions. Per exemple, l’ús cada vegada més estès de l’aire condicionat als països més desenvolupats està directament vinculat amb el canvi climàtic, que no afecta un país o continent en concret, sinó que és global.

Com que la temperatura mitjana augmenta cada vegada més, la despesa energètica també ho fa en la mateixa mesura en els mesos més càlids. És bo legislar a favor de l’estalvi energètic i a nivell individual cal conscienciar-se que cada un podem aportar el nostre gra de sorra. Tanmateix, fa la sensació que els estats i organitzacions supranacionals com la UE no fan més que posar pedaços en comptes d’abordar l’origen del problema, amb la qual cosa aquest no fa més que créixer.

Pedaços que de vegades són de posar i treure, com ho constata el fet que la Comissió Europea hagi inclòs ara el gas i les nuclears dins del seu etiquetatge verd o que Alemanya recorri al carbó davant de la falta de gas.